Es vaticinava que Batman seria la pel·lícula de l'any. No ha estat així a Catalunya. Un altre film molt més modest econòmicament li ha robat el liderat. Es diu Bagdad Cafè i, ves per on, ja porta un any en cartellera. Si l' èxit de les aventures de l'home ratpenat s'ha fonamentat en una estudiada campanya de màrqueting, el de Bagdad Cafè ha consistit en la transmissió oral, en el boca-orella dels seus espectadors que ha evidenciat que els cinemes abans dits «d'art i assaig» no han de ser necessàriament un fenomen minoritari. Sales com Casablanca programen cintes agosarades estèticament i, alhora, revisen els grans clàssics nord-americans. Això sí, sempre en VO, versió original, i tractant sempre l'espectador com un individu amb criteri. La vella cançó que si una pel·lícula no s'exhibia en versió doblada a l'espanyol no tenia èxit s'ha demostrat falsa gràcies a cinemes barcelonins com el Moderno, l’Arcàdia, el Capsa, els Verdi o els Casablanca. El ...
Experiències, opinions i creacions personals