Barceloní del 1966 i periodista cultural per vocació, el meu somni era tenir una columna d’opinió, però la vida m’ha acabat portant cap a la comunicació institucional en l’òrbita de la Diputació de Barcelona. No hi veieu cap recança: amb els anys he entès que l’anhelada estabilitat laboral que em va allunyar d’una certa idea de l’aventura professional és precisament la que ha acabat fent possible aquest blog.
Quan encara creia que es podia viure del periodisme al marge de les institucions, vaig escriure a quatre mans l’assaig Història de la Crida a la Solidaritat i vaig publicar articles i reportatges sobre cultura i política als diaris Regió 7 i Avui, així com a les revistes Taleia, El Temps, La Nació, Set Dies, Tribuna Catalana, La Corbella i Llengua Nacional. També vaig col·laborar com a crític cinematogràfic als portals totcinema.cat i cinemacatala.cat.
Apassionat del cinema, el teatre, la música i la literatura, practico tant com puc una idea de “turisme cultural”, que consisteix a assistir a festivals, concerts, projeccions, funcions, exposicions i altres esdeveniments que considero interessants. Catalunya, França, Itàlia i el Regne Unit són els principals escenaris —però no els únics— on gaudeixo de la cultura que després comparteixo en aquest blog. La defensa de la llengua i de la identitat continua sent un dels meus centres d’interès permanents.Aquest blog recull textos de totes les temàtiques esmentades, escrits entre 1989 i l’actualitat. La tipologia és diversa: articles d’opinió política, assaigs acadèmics, cartes als mitjans de comunicació, crítiques cinematogràfiques, literàries i teatrals, cròniques de viatge, memorialística, microteatre i relats curts. Alguns dels textos més antics ja havien estat publicats anteriorment, però la immensa majoria apareixen aquí per primera vegada, bé perquè han estat recuperats dels meus arxius o bé perquè van ser escrits expressament per a diferents projectes personals: primer per a l’extint web EveryOneWeb.com/enricmonne (2008-2017) i, des del 2015, per a aquest blog.
Tot i que el català és el meu vehicle habitual d’expressió escrita, també hi trobareu textos concebuts originalment en francès, italià o anglès. Demano indulgència per les incorreccions que de ben segur he comès en aquestes llengües que estimo i que he anat incorporant amb la modèstia de l’aprenent.