Barceloní del 1966 i periodista cultural per vocació, actualment soc responsable de comunicació a la Gerència de Serveis de Cultura de la Diputació de Barcelona. Anteriorment ho havia estat a l'Institut del Teatre i abans havia format part de l’equip de redacció del Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona.
Prèviament a dedicar-me a la comunicació institucional vaig escriure a quatre mans l'assaig Història de la Crida a la Solidaritat i vaig publicar diversos articles i reportatges sobre cultura i política als diaris Regió 7 i Avui, i a les revistes Taleia, El Temps, La Nació, Set Dies, Tribuna Catalana, La Corbella i Llengua Nacional. També vaig col·laborar com a crític cinematogràfic als portals www.totcinema.cat i www.cinemacatala.cat.
Apassionat del cinema, el teatre, la música i la literatura, practico tant com puc el "turisme cultural" per assistir a tots els festivals, concerts, projeccions, funcions, exposicions i esdeveniments que considero interessants. França, el Regne Unit i Itàlia són els principals àmbits geogràfics, però no els únics, on gaudeixo de les experiències culturals que comparteixo en aquest blog. La llengua -catalana- i el país -Catalunya- també són temes que atrauen tota la meva atenció.Aquí trobareu, doncs, un recull de textos de totes les temàtiques esmentades, que s'inicia al 1989 i arriba fins a l'actualitat. La tipologia dels escrits és diversa (crítiques cinematogràfiques, articles d'opinió, cartes a mitjans, assaigs acadèmics, relats curts, microteatre...), i encara que alguns dels més antics ja han estat publicats anteriorment, la majoria veuen la llum per primer cop, ja sigui perquè he cregut interessant rescatar-los dels meus arxius o bé perquè els he redactat expressament, primer per a l'extint web personal www.EveryOneWeb.com/enricmonne (2008-2017), i a partir del 2015 per aquest blog.
Tot i que el català és el meu vehicle d'expressió escrita, també trobareu alguns textos que he concebut originalment en francès, italià o anglès; m'excuso d'entrada per les incorreccions que hagi pogut cometre en aquestes llengües que estimo i que he anat fent meves amb la modèstia de l'aprenent.