Ganes de cultura

Un cel que amenaça amb els pitjors presagis m'espera a la sortida de Torino Porta Nuova. Confio en els 12 quilòmetres i mig de porxos ininterromputs per aixoplugar-me quan comenci a diluviar i, per uns instants, m'oblido del meu republicanisme per agrair mentalment al rei Vittorio Emanuele II que els fes construir en l'època que la ciutat va erigir-se en primera capital de la Itàlia unificada. A cobert, doncs, m'encamino a descobrir tres museus que m'explicaran la importància històrica de Torí en l'automoció, el cafè i la radiodifusió, i que amb els seus relats ompliran les cinc hores que em separen de la cita teatral que justifica el meu desplaçament a la ciutat. Com a propietari d'un Fiat 500 de nova generació i fill d'un taxista que va conduir un model 2100 de la marca torinesa -rebatejat a casa nostra com a Seat 1500-, visitar el  Centro Storico Fiat significa molt més que veure cotxes antics. Parlar de la Fiat a Torí és parlar d'una "dinas...

Balenes i dimonis, aventura i amor, Ahab i Dante o, el que és el mateix, Moby Dick alla prova i La Divina Commedia . Entre Milà i Torí, he baixat als inferns interiors de dos personatges de la literatura universal que, portats a l'escenari, fan sentir l'espectador al paradís i qüestionen si Jean-Paul Sartre va estar del tot encertat quan va escriure que l'infern són els altres.   Fa molts anys que no reveig l'adaptació de Moby Dick que John Huston va dirigir el 1956 i tanmateix tinc ben present la breu però intensa interpretació que Orson Welles va fer del capellà que sermoneja els mariners abans de salpar a la pesca de la balena. Segons l'anecdotari del film, el mític actor i realitzador va interpretar el paper en estat d'embriaguesa per superar un incomprensible pànic escènic, encara que potser va necessitar la crossa etílica per superar l'enveja de no haver pogut portar la novel·la de Herman Melville a la pantalla. Sí que va aconseguir, en canvi, escri...