Ganes de cultura

Cap personatge històric ha inspirat tanta cinematografia de ficció com Napoleó Bonaparte. Segons la Fondation Napoléon , des del 1897 fins als nostres dies, es poden comptar més de mil produccions, de durades, intencions, qualitats i orígens molt diversos, consagrades a la personalitat i a les gestes de l'estadista i militar cors. La més mítica i ambiciosa,  Napoléon vu par Abel Gance  (1927), és una autèntica pedra angular del setè art del període mut que no s'havia tornat a projectar en versió íntegra des de la seva estrena fins que, enguany, la  Cinémathèque Française  n'ha culminat la restauració/restitució definitiva, després de 16 anys de treballs. L'espera, però, ha valgut la pena. 1.000 bobines, o el que és el mateix, 300 km de pel·lícula analitzats, provinents d'arreu del mon (la Filmoteca de Catalunya, inclosa); 148 fragments musicals escrits entre els segles XVIII i XXI per 48 compositors diferents, arranjats per crear una nova banda sonora èpica i lírica...

Per saber si és cert que el teatre del veí francès és com la seva gespa, més verda i millor que la nostra, només cal anar a comprovar-ho sobre el terreny. Però també es pot esperar a veure amb què ens sorprèn el Festival Oui!   Des del 2017,  expats , francòfils i teatrers curiosos tenim una cita a Barcelona amb la creació escènica de Pirineus enllà gràcies a la tria que fa l'equip de Mise en Lumière , guiada sempre per criteris de qualitat i novetat. Tornaré més avall sobre la primera característica, però vull ara detenir-me en l'aspecte de la novetat. La capital catalana no ha estat mai aliena als grans èxits teatrals francesos contemporanis, que s'han representat força puntualment en la nostra llengua amb un encert que els ha proporcionat bones acollides de crítica i públic.  Per un sí o per un no ,  Art , Un déu salvatge , Ex , El nom o El pare han quedat en la memòria de tots aquells que estimem un teatre que sap trobar l'equilibri entre comercialitat, origina...