Ganes de cultura

(Habitació d'un hotel modest. Un home d'una vintena d'anys està assegut al llit mentre consulta el mòbil amb actitud impacient. Algú truca a la porta i l'home jove s'aixeca a obrir-la. Entra un home madur, amb aire atrafegat) JOVE: Passa, fa estona que t'esperava. MADUR: Disculpa, m'ha costat trobar l'hotel. No conec gaire el barri. T'he fet esperar molt? JOVE: No pateixis, hi ha temps. MADUR: Estic una mica nerviós, no et pensis. JOVE: No em penso res, jo. Vols prendre alguna cosa? MADUR: No. Bé, no ho sé. Encara em resulta difícil, això. (Tots dos s'estan uns instants en silenci) MADUR: Per la cara que fas, no t'ho creus. Bé, tant se val. Tots dos sabem a què venim, no cal que ens fem els tímids virginals. Vinga, despullem-nos. JOVE: No, espera't. Abans t'he d'explicar una cosa. Una cosa important, que ho canviarà tot. MADUR: Li vols donar misteri a la trobada, eh? Per mi, d'acord, però tampoc no ens allarguem gaire que ja m...

(Sala de vetlla d'un tanatori. Damunt d'un taulell, dues urnes funeràries per a cendres. Entre elles, una foto enquadrada per un marc de sobretaula mostra una parella de mitjana edat entaulada en un restaurant i somrient. Una jove entra escena i s'atura davant les urnes) JOVE: Això ben bé podria ser el súmmum de la crueltat, oi? Es clar que no m'hauria d'estranyar res venint d'uns mestres com vosaltres (...) Ja ho diuen que la venjança és un plat que se serveix fred. I què sou vosaltres ara sinó una mena de bufet fred? Ah, no, calla, que us heu fet incinerar. Vaja, no m'heu donat ni l'oportunitat de fer una broma fàcil... Fills de puta! Perdó, jo sóc la filla, i vosaltres les putes. Les grandíssimes putes hedonistes que han orquestrat un suïcidi i han establert com a darreres voluntats una incineració que esborrés les traces de qualsevol mena de decadència física. Però jo us conec una decadència més gran: la moral. La meva vida n'és la prova de fins ...