Ganes de cultura

Ara que el 2021 ja queda prou enrere, el més positiu que en puc destacar és el bon regust que m'han deixat els nombrosos còmics que he llegit. En les línies que segueixen miro d'explicar-ho amb un cert ordre. Clàssics amb sorpresa A la vida només he estat fidel a dos personatges de còmic, que m'he endut fins a l'edat adulta: Donald Duck -en versió de Carl Banks- i Astérix . De l'ànec nord-americà ja en parlaré en una altra ocasió, però de l'irreductible gal he de dir que n'he llegit totes les aventures i n'he seguit les vicissituds creatives (naixement i consolidació del fenomen, etapa en solitari d'Uderzo després de la mort de Goscinny, relleu pel tàndem Conrad-Ferri). Però com que no en tenia prou, ja al 2020, vaig començar-me a interessar-me per aventures "fora de carta", més curtes o pensades per altres suports, com els àlbums il·lustrats (sense vinyetes)  Comment Obélix est tombé dans la marmite du druide quand il était petit i Le M...

Continuo endinsant-me en la descoberta del novè art, la qual m'ha portat recentment a llegir tres novel·les gràfiques de gran qualitat artística que, a més, tenen com a valor afegit l’acostament als rols de gènere des de perspectives diferents i alhora complementàries. Mauvais genre (Chloé Cruchaudet, 2013-2016) Basada en els fets reals recollits al llibre La garçonne et l’assassin (Fabrice Virgili i Danièle Voldmna), aquesta novel·la gràfica narra, a partir d’un judici i dos flashbacks, la peculiar història de Louise i el seu marit Paul, desertor de la primera guerra mundial que va passar una dècada travestit per no haver de viure amagat i evitar ser condemnat. El que comença sent una necessitat per salvar la vida acaba esdevenint una necessitat per viure la vida, a mesura que Paul troba plaer en el canvi d’identitat fora dels gèneres preestablerts, en la bisexualitat, en l’intercanvi de parelles i, fins i tot, en la pròpia prostitució. Una espiral de llibertinatge que arrossega ...

Arribo tard al món del còmic, però m’hi estic aficionant a bon ritme. Aquesta llacuna en el meu consum cultural té com a part positiva la màgia de la descoberta i la certesa que em queda encara molt i molt bo per conèixer. Perquè molt bons i originals són realment els quatre àlbums que us ressenyo a continuació. Centrats tots ells en la indústria cinematogràfica, s'hi aproximen a partir de la reconstrucció/seguiment de la vida de tres dels seus noms propis: Joselito, François Truffaut i Gérard Depardieu. Las aventuras de Joselito, el pequeño ruiseñor (José Pablo García, 2015) La gent de la meva generació veia en José Jiménez Fernández, conegut artísticament com Joselito, un nen cantor/actor insuportable, de veu estrident i escasses dots dramàtiques, producte de l'star system pseudo-folklòric franquista. Però una anàlisi més detallada evidencia que va ser tot un fenomen no només a l'Espanya dels anys 50-60 sinó a escala internacional: de la mà de Luis Mariano, va esdevenir u...

Hi ha llibres que hivernen anys i anys a la biblioteca personal fins que arriba el dia en què tens tantes ganes de llegir-los com vas tenir de comprar-los. Adquirides a la mítica llibreria Bertrand durant un viatge a Lisboa, les memòries del gran Kirk Douglas -en versió francesa- han hagut d'esperar el torn durant 29 anys i la mort del seu autor per fer-se un lloc entre les meves lectures del 2020. Tinc una relació d'amor-odi amb les autobiografies de celebritats perquè no me'n refio que siguin ni "auto" ni "biografies". Kirk Douglas, però, m'ha semblat sempre un tipus autèntic, un home amb un caràcter que devia ser temible però que traspuava una força vital que impregnava els personatges que interpretava i que no podia ser impostada. En admirar-lo com a actor visceral, vaig voler conèixer també quin tipus de persona era o, si més no, quines vivències havia retingut als seus 72 anys, quan va publicar aquestes memòries per explicar-se als altres. Le f...