Ganes de cultura

Suposant que en una illa deserta tingués temps de fer alguna altra cosa que no fos maldar per sobreviure, no tinc cap dubte que la lectura que m'hi emportaria seria Hitchcock, Truffaut (1983). Afirmació maximalista i provocativa, ho admeto, però amb la perspectiva que em donen els 40 anys que fa que aquest llibre m'acompanya no exagero quan afirmo que no en tinc cap altre a la biblioteca que abordi una quantitat més gran dels meus interessos: la filmografia íntegra del meu realitzador favorit de cinema clàssic, Alfred Hitchcock, passada pel sedàs del meu crític cinematogràfic de referència, François Truffaut. En aquest volum, un autèntic compendi de cinefília en el millor sentit del terme, compareixen una desena llarga d'obres majors del setè art que ho deuen tot al talent visual del seu director, però també al carisma d'intèrprets inoblidables, com eren Cary Grant, James Stewart, Ingrid Bergman o Grace Kelly, i al geni irrepetible del compositor Bernard Herrmann. Quan...

La sentència de Lluís XIV " L'État, c'est moi " ha passat a la història com la millor definició possible de l'absolutisme monàrquic. Al cèlebre Borbó es deu també una altra declaració d'intencions no menys contundent i que ens toca molt més de prop: " L'usage du catalan répugne et est contraire à l'honneur de la Nation Française ". Els més pessimistes afirmaran que l'eliminació de la llengua pròpia de la Catalunya del Nord, iniciada el 1700 amb un edicte de prohibició en l'àmbit públic, és ja un fet consumat fa dècades; els més optimistes argumentaran que encara hi ha esperances de recuperació si aquell territori és capaç de donar escriptors de la talla de Joan-Daniel Bezsonoff i Joan-Lluís Lluís.  He gaudit força amb la lectura de diverses novel·les de Joan-Daniel Bezsonoff ( Les amnèsies de Déu,  2005;  La ballarina de Berlín , 2017; El diable es va aturar a Orà , 2022) i de Joan-Lluís Lluís ( Els ulls de sorra , 1993;  El dia de l...

Ni que només fos per poder titular aquest article com ho he fet ja pagava la pena haver llegit els tres llibres de què parlaré a continuació. Als llibres, tres bons exemples de com es pot ser molt seriós i alhora fer bon humor, hi dedicaré uns quants elogis; el titular, en canvi, se l'han guanyat per demèrits propis els candidats i els votants d'extrema dreta a les eleccions europees del 2024. Calen instruccions per fer-se feixista? Al contrari, el que sí requereix aprenentatge al llarg de tota la vida és fer-se demòcrata i, sobretot, mantenir-se'n quan van mal dades. Per demostrar-ho, la desapareguda escriptora i activista Michela Murgia va escriure al 2018 Istruzioni per diventare fascisti , un irònic i provocador pamflet en què no només es burla de la visió del mon del típic "fatxa" i descriu com fer que una societat es decanti progressivament cap al totalitarisme sinó que posa un mirall màgic, d'aquells que no menteixen, al davant dels que ens creiem immun...