Ganes de cultura

Fa uns mesos escrivia sobre pel·lícules que han tingut una segona -i saludable- vida com a espectacles teatrals. Hi afegeixo ara uns quants títols que, a diferència de l'anterior publicació, són obres vistes per primer cop "en diferit", és a dir, enregistrades als teatres on es representaven. Tot i la gran qualitat de realització de les gravacions de què us parlaré, algunes de les quals he vist en pantalla de cine, el sentiment final és que el teatre no es gaudeix plenament si no és en viu.  An American in Paris (2020) Gene Kelly era un ballarí únic i les coreografies d' Un americà a París , irrepetibles. Per això, el coreògraf Christopher Wheeldon la va encertar de ple quan va decidir no calcar el mític film de Vincente Minelli sinó reinterpretar-lo però mantenint-ne intacte l'esperit: substitució de cançons per altres també de Gershwin, modificacions al guió original i, sobretot, noves i solvents coreografies. Aquest multipremiat musical va fer honor al seu nom:...

És molt freqüent que obres literàries de renom acabin adaptant-se a la pantalla i el gènere teatral no n'és una excepció ja que la seva pròpia naturalesa performativa fa aparentment fàcil aquesta transició. El procés invers, però, ja no és tan habitual, encara que hi ha moltes i molt honroses excepcions de cinema que ha acabat convertit en un molt bon espectacle escènic.  Aquí us deixo uns quants títols que considero que s'han reconvertit d'un medi a l'altre de manera satisfactòria des del punt de vista artístic. La majoria són musicals, perquè amb l'ajut de cançons i coreografies es poden reinventar seqüències cinematogràfiques difícils d'adaptar en un escenari. D'altres prenen la forma de teatre de text, però hi ha una adaptació que em té robat al cor per la seva singularitat, ja que és cine convertit en dansa contemporània. Però com que no es tracta d'establir cap rànquing, aquí estan en ordre alfabètic, amb indicació d'on i quan he vist aquests e...