Ganes de cultura

Afirma el gran actor espanyol Fernando Fernán-Gómez, en el seu llibre de memòries cinematogràfiques Desde la última fila (1995), que una de les característiques comunes de cinema llatí és, exceptuant potser els casos de França i Itàlia, el seu desconeixement mutu. Aquesta mateixa descripció és vàlida, com no, per al cinema espanyol fora de les seves fronteres. El cinema europeu, malauradament, es coneix només quan obté reconeixement als Estats Units: així, a França i altres països de la Unió Europea, si el gran públic coneix realitzadors com José Luis Garci, Fernando Trueba o Pedro Almodóvar és per què aquests han guanyat l'Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. O, pitjor encara, si els noms d'Antonio Banderas o Penélope Cruz són populars és degut, en parts iguals, als seus films americans ia les seves relacions sentimentals amb estrelles nord-americanes, però mai a la feina que van realitzar al seu país encara que aquest fos de molt superior qualitat. Un cas atípic ...