Ganes de cultura

La princesa, desesperada, va anar a trobar la fada padrina per explicar-li que son pare, el rei, li ordenava contraure matrimoni amb ell: -Al llit de mort de la mare, va jurar-li que tan sols es tornaria a casar si trobava una princesa que la superés en bellesa i virtuts- es va exclamar la donzella. -No pateixis: es farà enrere si li demanes que, com a prova d'amor, t'ofereixi la pell del seu ase màgic, aquell que caga monedes d'or- va assegurar-li la fada. Però el rei no va vacil·lar, i amb la pell del burro a les mans va reiterar les seves aspiracions incestuoses. El Partit Animalista del regne va donar el seu suport incondicional a la princesa quan va denunciar el monarca per explotació, maltractament i mort d'un dels 500 exemplars que quedaven al món de guarà català. Amb la instauració de la república, una silueta de ruc es va incorporar a la bandera. Abril de 2016. Inspirat per "Peau d'âne", de Charles Perrault.

-M'enganyes -va desafiar-lo ella trencant tota la màgia del darrer petó. -No, perquè ho hauria de fer? -va defensar-se ell descol·locat. -Perquè la teva història, de tan cursi com és, resulta increïble -li va etzibar-. Cap tio de la teva edat li respondria a la seva nòvia que la primera “dona” que va besar, en realitat, de dona només tenia la forma... perquè era una estàtua. -Una estàtua-font -va puntualitzar molest tornant-li a repetir la història-: Estàvem de colònies i ens van fer anar a caminar; al cap d'un parell d'hores sota el sol estava mort de set; quan vam arribar a aquell parc i vaig veure la font vaig amorrar-m'hi al broc, a la boca vull dir. Aleshores, aquella frescor, potser la insolació, no ho sé, tot plegat em va semblar una mena de petò refrescant. Ostres, va ser bonic, poètic fins i tot! -No sé què es pitjor -va respondre sorneguera-: un mentider o un “sensible”. -Què insinues? -va fer amb aires de milhomes. -Doncs que o bé m'enganyes per no dir-me...