Ganes de cultura

Mai he estat un incondicional de la música de David Bowie. Però dir això és com no dir res: perquè, quina ha estat la música de Bowie? En poc més de mig segle, l'artista anglès ha creat i transitat per tants estils musicals com ha necessitat per donar sortida a una creativitat per damunt de la mitjana de la indústria i, de ben segur, tothom hi pot trobar "el seu Bowie". El meu és el de l'àlbum Let's dance (1983), un prodigi d'equilibri entre música comercial i creació personal que mai em cansaré d'escoltar i ballar. La mort del Duc blanc em va agafar per sorpresa, igual que em va passar amb Prince. Aquests dos artistes eren, en el meu imaginari, generadors de modernitat, la personificació de l'evolució constant i, pràcticament, de la immortalitat, però, ai las! també eren humans. I el doble vessant artístic i humà de Bowie queda perfectament reflectit a l'excel·lent exposició " David Bowie is ", programada pel Museu del Disseny de Barcel...