Ganes de cultura

Des que l'estiu de 2007 vaig ser l'únic espectador d'una sessió de nit amb l'avorridíssima Un couple parfait , en cartell al cinema Colisée de Carcassona, mai més m'havia trobat sol en una projecció cinematogràfica. Mai més, fins a la tarda del 16 de febrer de 2021, quan l'única entrada venuda al Cine Verdi per al documental Fellini degli spiriti , la vaig comprar jo. El que 14 anys enrere m'havia semblat una anècdota, conseqüència de les característiques del film i de la ciutat on el vaig veure, en el cas actual m'ha encès l'alarma de la inquietud. He buscat explicacions a la deserció dels espectadors en l'horari del passi (les 16h), el dia de la setmana (dimecres) i el tema de la pel·lícula (la relació del mestre de Rimini amb l'espiritualitat), cap dels quals no eren òptims per convocar un públic massiu. Però pensar que ningú hauria assistit a la projecció si jo no hi hagués anat, em provoca un nus a l'estómac. Perquè aquest cop no es ...