Ganes de cultura

Assistir a dues obres de teatre a Milà que originalment van ser concebudes en francès no deixa de ser una curiosa paradoxa. Però més enllà de l'anècdota, tant Libri da ardere com Notre Dame de Paris , són una bona mostra de l'alt nivell artístic dels escenaris de la capital de la Llombardia.   Libri da ardere és l'adaptació de Les combustibles (1994), l'única peça de teatre escrita fins a la data per la meva admirada Amélie Nothomb, i que al 2018 ja vaig tenir l'oportunitat de veure al Maldà en una bona versió catalana, amb el nom de   Llibres per cremar . Aquesta obra, plenament coherent amb l'univers de l'autora belga, planteja una distopia bèl·lica en què la cultura, els llibres concretament, acaben servint per escalfar el cos en comptes de l'ànima.  Ideals, cultura, amor, amistat, tot perd el sentit i acaba traint-se en una lluita absurda per la supervivència. Totes les guerres són un fratricidi i és inevitable establir paral·lelismes amb la inva...