Assistir a dues obres de teatre a Milà que originalment van ser concebudes en francès no deixa de ser una curiosa paradoxa. Però més enllà de l'anècdota, tant Libri da ardere com Notre Dame de Paris, són una bona mostra de l'alt nivell artístic dels escenaris de la capital de la Llombardia.
Libri da ardere és l'adaptació de Les combustibles (1994), l'única peça de teatre escrita fins a la data per la meva admirada Amélie Nothomb, i que al 2018 ja vaig tenir l'oportunitat de veure al Maldà en una bona versió catalana, amb el nom de Llibres per cremar. Aquesta obra, plenament coherent amb l'univers de l'autora belga, planteja una distopia bèl·lica en què la cultura, els llibres concretament, acaben servint per escalfar el cos en comptes de l'ànima.
Ideals, cultura, amor, amistat, tot perd el sentit i acaba traint-se en una lluita absurda per la supervivència. Totes les guerres són un fratricidi i és inevitable establir paral·lelismes amb la invasió d'Ucraïna que la direcció del Teatro Elfo Puccini va condemnar amb una locució prèvia a la representació i que va aconseguir un aplaudiment tan unànime com el posterior treball del trio d'actors.
També de fratricidi parla -o millor dit, canta- el musical Notre Dame de Paris, en aquest cas sota la forma d'intolerància religiosa, por al progrés i xenofòbia. Coincidint amb el vintè aniversari de l'estrena a Itàlia, s'ha remuntat per girar per tot el país aquesta espectacular producció musical basada en la novel·la homònima de Victor Hugo i estrenada a França a finals dels anys 90 del segle passat, a remolc del fenomen mundial de Les Misérables. Amb lletres del quebequès Luc Plamondon i música del francoitalià Riccardo Cocciante, l'obra va ser un gran èxit als països francòfons, però també a Itàlia, sens dubte gràcies a la bona adaptació de les cançons que va fer-ne Pasquale Panella, que va aconseguir que la versió italiana sonés tan genuïna com l'original francesa la qual, malauradament, només he pogut veure en DVD.
Notre Dame de Paris 2022 ha mantingut l'estètica i els arranjaments de fa més de dues dècades, una decisió que voluntàriament data el producte però que no sembla importar ni als que ja l'havien vist ni als que la descobreixen per primer cop a l'impressionant Teatro degli Arcimboldi, un dels més grans i moderns del país. Espectacles com aquest demostren que la tradició operística de Milà ha estat clau per fer de la capital llombarda el centre de producció de musicals més important d'Itàlia.
Abril de 2022.