Ganes de cultura

Fa uns dies vaig assistir, al festival de Sitges, a una projecció de curtmetratges dels alumnes de les escoles de cinema catalanes que aspiren als premis Nova Autoria, concedits per la SGAE i la Fundació Autor. De la dotzena de treballs exhibits, alguns eren creatius i de qualitat, i fins i tot amb la presència d'actors coneguts. Un fet que cridava l'atenció, però, al marge del valor artístic de les realitzacions, era l'opció lingüística dels seus artífexs: dels curts amb diàleg, només un era íntegrament en català, i dos, bilingües. La retolació, també, era majoritàriament en castellà.  Els motius d'aquesta opció, en tot cas, no són deguts a imposicions del mercat ja que es tracta de treballs de fi d'estudis, en principi, no destinats al circuit comercial. Dubto també que aquests directors i guionistes de demà, de ferma vocació universalista, ignorin recursos com el doblatge o els subtítols. Més aviat penso que molts, massa, nous creadors catalans, que podrien ser a...

En la distribució alimentària, dominada per multinacionals d’origen i esperit jacobí i on la presència del català és mínima, l’existència d’empreses nacionals fortes com Àrea de Guissona, Caprabo, Condis, Kampió o La Sirena era esperançadora. I dic era perquè, darrerament, l’ús de la llengua en l’etiquetatge dels seus productes ha disminuït alarmantment o fins i tot ha desaparegut. Es lamentable que el canvi el provoqui l’absorció per part d’un grup de fora, però resulta ja inadmissible que la discriminació l’exerceixi la pròpia empresa catalana quan s’expandeix més enllà del domini lingüístic o quan, per desídia, es desentén de la defensa de la llengua. Mentrestant, productes etiquetats en espanyol, portuguès i grec omplen els supermercats. Malauradament, cap normativa obliga a etiquetar en català, però és llastimós que empreses d’aquí, capdavanteres per la seva qualitat, no creguin en la normalització lingüística. Vés per on, l’únic grup que respecta escrupolosament el plurilingüisme...