Audiovisual... català?

Fa uns dies vaig assistir, al festival de Sitges, a una projecció de curtmetratges dels alumnes de les escoles de cinema catalanes que aspiren als premis Nova Autoria, concedits per la SGAE i la Fundació Autor. De la dotzena de treballs exhibits, alguns eren creatius i de qualitat, i fins i tot amb la presència d'actors coneguts. Un fet que cridava l'atenció, però, al marge del valor artístic de les realitzacions, era l'opció lingüística dels seus artífexs: dels curts amb diàleg, només un era íntegrament en català, i dos, bilingües. La retolació, també, era majoritàriament en castellà. 

Els motius d'aquesta opció, en tot cas, no són deguts a imposicions del mercat ja que es tracta de treballs de fi d'estudis, en principi, no destinats al circuit comercial. Dubto també que aquests directors i guionistes de demà, de ferma vocació universalista, ignorin recursos com el doblatge o els subtítols. Més aviat penso que molts, massa, nous creadors catalans, que podrien ser ambaixadors de la nostra cultura, tenen inconscientment interioritzada una bandera espanyola tan gran com la que té el cor robat al Sr. Aznar. Segur que ell n'estaria orgullós!

Octubre de 2002. Publicat a L’Hora del Garraf.