Ganes de cultura

El cotxe oficial s’atura davant de la porteria del pis de la zona acomodada de la capital, on el xofer té instruccions de deixar el seu passatger. Un home d'uns quaranta anys surt de la limusina i informa el conductor que quan acabi de dinar amb els seus pares li trucarà perquè el reculli. El xofer se n’acomiada tractant-lo de “senyor diputat”. El diputat truca al timbre del pis quart primera i el vénen a rebre una dona amb els cabells tenyits de ros i un home calb, tots dos ben entrats en la seixantena i abillats amb roba cara. Ella li fa un petó a la galta i ell una encaixada. Intercanvien, de forma encadenada, un “Com anem? - Tot bé - Ara feia temps que no ens vèiem - Si, ves, ja sabeu com és la meva feina”. Van cap al menjador, on la taula ja està parada, amb coberts de plata i plats de porcellana, per a quatre comensals. La dona confessa que no creu que l'altre fill trigui, ja que quan els va trucar el dia anterior per dinar avui va insistir molt que es trobessin a les due...

Torno de fer jòguing. Són les 10 de la nit, i no sé si tinc més fred o gana. Obro la porta de l’escala i me’l trobo que surt. Li adreço un “bona nit” desganat, que ell em retorna amb força més convicció, i enfilo escala amunt. Avui és el quart cop que me’l trobo, una freqüència habitual de coincidències diàries que ja fa vuit anys que dura, tants com porto vivint -o millor, convivint amb ell- a l’edifici. Quan surto cap a treballar, a quarts de nou, sovint me’l trobo; quan vinc de la feina, també. Si vaig al súper, és fàcil coincidir amb ell; i quan en torno, igualment. Vaig a córrer i és allà; he acabat la cursa, i sembla que m’esperi. He quedat per anar al cine o al teatre? Palplantat a la porta que el tinc... Tant se val si és en dia feiner o festiu, matí, tarda o nit: ell sempre hi és! No sé com es diu, però l’anomeno “el veí de l’entresol quarta”, ja que en més d’una ocasió l’he vist sortir d’aquell pis. Té la seixantena passada, duu ulleres de cul de got i va mal vestit fins a l’...