Ganes de cultura

-Li agraeixo que hagi acceptat aquesta trobada fora de l'àmbit empresarial -va dir ell, acompanyant aquestes dues darreres paraules d'un gest que simbolitzaven unes cometes-. No estic gens satisfet de com han acabat les negociacions entre nosaltres -va afegir abans de fer un glop al seu whisky doble- i volia demanar-li excuses, si més no en nom meu, ja que no puc fer-ho en el de l'empresa per a la qual treballo. Li asseguro que el meu informe sobre la seva oferta per desenvolupar els nostres sistemes informàtics va ser molt positiu, però... -Excuses acceptades, va dir ella interrompent-lo mentre remenava l'estèvia del seu tallat amb llet de soja-. Sé que les meves propostes sovint són millors que les de la competència, com també sé que els meus serveis atrauen els clients de manera proporcional a la forma en què els rebutgen quan veuen... el que sóc. O em dirà que vostè va ser l'únic del comitè de direcció que no se'n va adonar? -No la vull enganyar: és el prime...

L’home es desperta molt lentament i, amb dificultat, s'incorpora del llit. Es pren el seu temps fins que no gosa posar-se dempeus per avançar, tentinejant, cap a la porta de l'habitació. A mitja estança, s'ha d'aturar per recolzar-se en una cadira, parada que aprofita per posar-se el batí que penja del respatller i calçar-se les sabatilles que hi ha sota el seient. Ambdues peces li escauen com fetes a mida. Surt de la cambra i, ja amb un pas més ferm, penetra en un estudi diàfan. Darrera de l'escriptori de depurades línies escandinaves, on reposa un ordinador portàtil, hi ha asseguda una dona d'uns 30 anys, vestida amb roba d'esport.  Abans que no badi boca, ella el saluda amb un “Hola. T'esperava” i el  convida a seure al seu davant amb un gest de la mà. El contrallum que projecta la finestra, des d'on es divisa un paisatge alpí nevat, li desdibuixa les faccions i obliga l'home a entretancar els ulls. -“Fem-ho fàcil i ràpid” -continua la dona. “...