Ganes de cultura

Un mal de cap com el que no havies sentit mai et retorna a la consciència. Després, arriba el fred i amb ell, la certesa que estàs nu. Quan intentes abraçar-te per recuperar escalfor, t'adones que tens les mans lligades a l'esquena i t'estranyes de no haver-te fixat abans en la penombra que t'envolta. Ignores on dimonis ets i com hi has arribat, i aquesta incertesa et fa por, una por densa, que només es dilueix lleument quan t'alces d'un bot i comproves que tens mobilitat a les extremitats inferiors. Però no arribes a assossegar-te i el teu panteix s'accelera.  Empasses saliva, que té regust de sang, mentre els ulls se't van acostumant a l'entorn i ja perceps una certa claror. Fas petites passes, tímides, i busques desorientat en aquell espai ignot les tres dimensions que et permetin fugir. Amb el moviment el mal de cap et torna, persistent. Et preguntes si és ressaca, però ho descartes perquè saps que ets un bevedor experimentat, l'ànima de les ...

Els havia anat a espiar tantes vegades, però en aquella ocasió, la darrera en què es van trobar, crec que ella em va veure. Però tot va anar tan de pressa que potser li va quedar el dubte de si havia vist algú o tan sols ho havia imaginat. Era ben ximple, aquella noia, ara que hi penso, amb el seu nom ridícul –Crisantema- que em torna avui a la memòria amb la flaire de les flors que acompanyen una carta de comiat de la qual sóc destinatari. L'Àngel va començar-hi a sortir tot d'una, després que ens la trobéssim passejant pel centre un dijous, perquè era minyona, òbviament. Aquell xicot que ja no recordo com es deia, l'Àngel i jo mateix estàvem fent el servei i teníem la tarda lliure. De tots tres, l'Àngel era el més ben plantat i ella s'hi va fixar de seguida, es notava que perdia el món de vista per un galifardeu uniformat. I no li ho retrec, perquè jo també l'hi perdia, sense atrevir-me a admetre-ho. Per això vaig fer-me el milhomes i vaig demanar-li un bitlle...

Cap de les amigues de la noia maltractada no comprenia per què ella no denunciava a la policia aquell home d'ofici incert amb qui se n'havia anat a viure per fugir dels pares i que, poc a poc, l'havia aïllada de tothom. Cap de les amigues sabia que el maltractador, cada dia quan tornava a casa, feia per manera que la noia veiés com desava la falsa placa en un calaix, li ordenava abraçar-lo perquè notés el gruix de la pistola i les manilles, i li exigia que el tractés de 'senyor comissari'. Juny de 2016.