Ganes de cultura

Tinc entre les meves mans el nou volum del recull de relats breus 13 à table  que, malgrat l'estat de salut del món, ha arribat puntual a la seva cita nadalenca amb els lectors francesos, i gràcies a la Llibreria Jaimes , també amb els francòfils catalans.      Per als nostres veïns del nord, l'expressió 13 à table  és sinònim de mala sort i té el seu origen en el nombre de comensals del Sant sopar. Un nom, doncs, ben irònic per a una iniciativa solidària que conjura l'infortuni gràcies a l'ONG  Les Restos du Coeur i l'editorial de butxaca Pocket , que des del 2013, destinen els ingressos de la venda d'una antologia de contes, editada per a l'ocasió, a l'alimentació dels més necessitats.   Bombardejats com estem d'interpel·lacions solidàries durant els dies previs a les festes nadalenques, la idea de recaptar fons mitjançant la venda de llibres és, com a mínim, original. Però també efectiva: amb un preu de 5 €, cada edició del recull de contes super...

Fa uns mesos escrivia sobre pel·lícules que han tingut una segona -i saludable- vida com a espectacles teatrals. Hi afegeixo ara uns quants títols que, a diferència de l'anterior publicació, són obres vistes per primer cop "en diferit", és a dir, enregistrades als teatres on es representaven. Tot i la gran qualitat de realització de les gravacions de què us parlaré, algunes de les quals he vist en pantalla de cine, el sentiment final és que el teatre no es gaudeix plenament si no és en viu.  An American in Paris (2020) Gene Kelly era un ballarí únic i les coreografies d' Un americà a París , irrepetibles. Per això, el coreògraf Christopher Wheeldon la va encertar de ple quan va decidir no calcar el mític film de Vincente Minelli sinó reinterpretar-lo però mantenint-ne intacte l'esperit: substitució de cançons per altres també de Gershwin, modificacions al guió original i, sobretot, noves i solvents coreografies. Aquest multipremiat musical va fer honor al seu nom:...