Tinc entre les meves mans el nou volum del recull de relats breus 13 à table que, malgrat l'estat de salut del món, ha arribat puntual a la seva cita nadalenca amb els lectors francesos, i gràcies a la Llibreria Jaimes, també amb els francòfils catalans.
Per als nostres veïns del nord, l'expressió 13 à table és sinònim de mala sort i té el seu origen en el nombre de comensals del Sant sopar. Un nom, doncs, ben irònic per a una iniciativa solidària que conjura l'infortuni gràcies a l'ONG Les Restos du Coeur i l'editorial de butxaca Pocket, que des del 2013, destinen els ingressos de la venda d'una antologia de contes, editada per a l'ocasió, a l'alimentació dels més necessitats.
Bombardejats com estem d'interpel·lacions solidàries durant els dies previs a les festes nadalenques, la idea de recaptar fons mitjançant la venda de llibres és, com a mínim, original. Però també efectiva: amb un preu de 5 €, cada edició del recull de contes supera de mitjana els 250.000 exemplars venuts, la qual cosa permet sufragar prop d'un milió d'àpats per a persones en dificultats. Val a dir que la iniciativa no només implica l'ONG i l'editorial en qüestió, sinó també autors, impressors, llibreters,... tota la cadena del món del llibre.
Però si despullem el producte 13 à table de qualsevol connotació solidària i nadalenca, què hi trobarem? Doncs un interessant aparador que, cada any sota un tema comú, aplega 13 narracions breus escrites pel bo i millor de la literatura francòfona contemporània. Al costat de noms ben coneguts també a casa nostra, com Marc Levy, Eric-Emmanuel Schmitt, Guillaume Musso, Pierre Lemaitre, Christian Jacq, Romain Puértolas, Leïla Slimani o Yasmina Khadra, tenim l'oportunitat de descobrir moltes altres plomes de nivell que testimonien el bon estat de salut de la literatura en francès.
I si féssim un "13 a taula" català? Som un poble força solidari, com ho demostren any rere any la resposta a les maratons de TV3 i a emergències de fora del nostre territori. El que no som és prou conscients que la nostra llengua també viu una situació d'emergència i que, malgrat tenir bons escriptors, els índexs de lectura en català disten encara de ser satisfactoris: segons un estudi del 2018 de l'Institut Català de les Empreses Culturals, a Catalunya, només un 34,3% dels lectors té la nostra llengua com idioma habitual de lectura. Desconec les dades de les Illes Balears i del País Valencia, però segur que tampoc donen peu a l'optimisme. I encara menys a la Catalunya del Nord...
Governs, Institut Ramon Llull, Associació d'Editors en Llengua Catalana... us proposo copiar una bona idea, una idea necessària, perquè llegir en català també pot alimentar els qui ho necessiten. Com a mínim realimentarà la literatura en la nostra llengua.
Desembre de 2020.