Ganes de cultura

Mentiria si digués que porto quasi dos anys i mig esperant veure l'espectacle Maria Callas. Lettres et mémoires , interpretat per Monica Bellucci. Però el que sí és veritat és que la cancel·lació de la funció del 28 de març de 2020, per a la qual tenia entrada, va ser molt més que una anècdota i per això vaig voler-ne deixar constància escrita  en aquest blog. Una pandèmia s'ha instal·lat al món entre aquella cita teatral a París i aquesta d'ara a Peralada. El temps dirà si hi hem après a conviure o tan sols ens hi hem acostumat. Però tenir per fi l'oportunitat de veure aquest muntatge teatral ha estat una experiència que he viscut com una recompensa per formar part d'una mena de resistència amb la qual, malgrat totes les dificultats, hem aconseguit algunes victòries en favor de la normalitat cultural i del manteniment dels espectacles en viu.   Monica Bellucci, hereva de les grans actrius italianes del segle XX, és, amb tots els respectes, un mite menor al costat ...

La Xina post-revolució cultural, el París dels 60, la Roma de quan el cinema italià era un referent mundial, el desert nord-africà atemporal, el Milà del miracle econòmic o el Midwest de la Gran Depressió... Aquests son alguns dels espais i temps on m'han transportat les vuit obres teatrals que he vist enguany a l' Off d'Avinyó . Vuit obres de les quals només una va ser concebuda originalment per a l'escena. Ningú ho diria, però, a la vista del bon ofici amb què la narrativa d'Eric-Emmanuel Schmitt, Paulo Coelho i John Steinbeck, o les memòries de Victor Hugo i Anna Magnani han fet el salt de la pàgina impresa a la veu d'intèrprets de primera categoria. El meu primer aplaudiment és, doncs, per als adaptadors que han sabut conjugar el sentit de l'espectacle teatral amb l'esperit de l'obra original. Schmitt x 3 Forma part dels meus hàbits descobrir o tornar a gaudir de la producció literària d'Eric-Emmanuel Schmitt, i en aquesta edició de l'Off...