Ganes de cultura

Des de fa un grapat d'anys m'agrada pensar que la possessió de productes culturals et fa una mica més culte i, en conseqüència, casa meva és una autèntica mediateca que atresora llibres, música i cinema que són una part irrenunciable del meu bagatge personal. Malauradament, la generalització del consum cultural en línia m'està posant cada vegada més difícil incrementar aquesta col·lecció privada, i si bé em puc alegrar que el paper imprès encara aguanti el tipus i hagi permès que les llibreries es reinventin, assisteixo amb profunda tristor als últims espeternecs de les botigues de formats òptics, especialment d'aquelles dedicades al vídeo, que no han tingut la fortuna de comptar amb un fetitxe nostàlgic com el vinil.  Tanmateix, cada país és un mon, amb hàbits de consum cultural dispars, per la qual cosa la substitució dels suports físics pels seus equivalents virtuals avança amb velocitats i sensibilitats diferents, tot i que en una única i imparable direcció, i perde...

Després d'un parell de lectures de gènere fantàstic que malauradament no m'han acabat de convèncer - La musa fingida , de Max Besora, i Un final , de J.P. Sansaloni- per fi he trobat una proposta distòpica feta a casa nostra que voreja l'excel·lència:  Barcelona 2059: Ciutat de posthumans .  Aquest volum, publicat al 2021 per la imprescindible editorial Mai més , parteix de dues premisses que ja el fan atractiu abans de capbussar-s'hi. En primer lloc, perquè la data d'aquest futur pròxim que ens convida a visitar no és altra que la del bicentenari de l'aprovació del pla d'eixample de la capital catalana, la qual cosa permet fabular sobre què hem fet amb la ciutat i els seus habitants en els darrers dos segles. I en segon lloc, perquè es tracta d'un recull de narracions curtes i d'una novel·la al mateix temps. M'explico: 9 autors i autores van rebre l'encàrrec de fer un relat breu cadascú amb uns condicionants temàtics i de personatges comuns ...