Des de fa un grapat d'anys m'agrada pensar que la possessió de productes culturals et fa una mica més culte i, en conseqüència, casa meva és una autèntica mediateca que atresora llibres, música i cinema que són una part irrenunciable del meu bagatge personal. Malauradament, la generalització del consum cultural en línia m'està posant cada vegada més difícil incrementar aquesta col·lecció privada, i si bé em puc alegrar que el paper imprès encara aguanti el tipus i hagi permès que les llibreries es reinventin, assisteixo amb profunda tristor als últims espeternecs de les botigues de formats òptics, especialment d'aquelles dedicades al vídeo, que no han tingut la fortuna de comptar amb un fetitxe nostàlgic com el vinil.
Tanmateix, cada país és un mon, amb hàbits de consum cultural dispars, per la qual cosa la substitució dels suports físics pels seus equivalents virtuals avança amb velocitats i sensibilitats diferents, tot i que en una única i imparable direcció, i perdent llençols a cada bugada. Vull deixar testimoni escrit, encara que sigui en un espai tan virtual com un blog, d'alguns negocis de vídeo domèstic que, a data d'avui, resisteixen heroicament i em permeten gaudir encara del plaer caduc de tafanejar, meravellar-me i endur-me a casa pel·lícules absents a les plataformes, fins i tot en aquelles que són altament sensibles al setè art.
A Barcelona, on la fnac té més oferta de patinets i cafeteres que de productes culturals, el panorama és desolador per al col·leccionista cinematogràfic. Certament encara es troben perles entre la morralla al Mercat Dominical de Sant Antoni, en alguna botiga de compravenda com la LiberActio de La Sagrera, o a Surco, un negoci de música i cinema del barri de Gràcia amb quasi 40 anys d'història. Però si es busca bon cinema clàssic i contemporani, rareses comercials o produccions alternatives, tot plegat ben editat i a preu raonable, cal adreçar-se a El Setanta-nou.
Aquest número del carrer Tallers que va acollir un dels establiments de l'emblemàtic Discos Castelló és una mina de la qual mai se surt amb les mans buides, això sí, després de superar l'empatx inicial que provoca l'atapeïment del local. El coratge dels seus propietaris no té límits i, en els darrers anys, han obert una línia de negoci com a editors, Edicions 79, que es consagra al cinema independent espanyol, al terror de sèrie B i lletres inferiors, i altres plaers molt culpables.
En alguns dels països que freqüento el paisatge tampoc no és gaire més esperançador. Al Regne Unit, per exemple, megastores com Tower Records o Virgin, que tenien un molt bon assortit de pel·lícules, s'han anat esfondrant com si fossin castells de cartes. HMV és l'única que queda, però ha reduït dràsticament la seva presència arreu del país i, el més trist de tot, la icònica botiga de Londres a Oxford Street, inaugurada al 1921, és ara un negoci de caramels americans... Alguns DVDs i Blu-Rays selectes encara es venen a grans cadenes de llibreries com Foyles i Waterstones, però per assegurar la tirada i endur-se a casa molt bon cinema s'ha de passar indefectiblement per la BFI Shop.
Malgrat tot, al Regne Unit, encara hi ha un altre reducte que val la pena esmentar: FOPP. Aquesta cadena d'origen escocès, que va comprar HMV al 2007 potser per fer-se perdonar el tancament d'algunes botigues pròpies, és un tresor per als col·leccionistes a la recerca de films independents, clàssics oblidats, cine "del món" o edicions alternatives -a banda de música i llibres vinculats al cinema. Les dues que conec, al centre de Manchester i a prop del Covent Garden de Londres, tenen un estoc que garanteix hores de contemplació admirativa que, indefectiblement, acaben en alguna bona compra.
Canvio de latitud, però el mercat de home video, com en diuen a Itàlia, no millora. Les meravelloses llibreries Feltrinelli i Mondadori, que irriguen tota la bota de bons llibres, ja només ofereixen una migrada oferta fílmica. Així mateix, la cadena Libraccio, dedicada a la compravenda cultural, està deixant de tenir DVDs a les seves sucursals, amb algunes excepcions -que jo conegui- com les espectaculars botigues de Bolonya - Via Oberdan i Milà - Viale Vittorio Veneto.
Quines possibilitats hi ha, doncs, d'endur-se a casa bon cinema editat a Itàlia? Ben poques, malauradament, a no ser que es vagi a la Cinestore de la Cineteca Bologna, on es venen els DVDs editats per aquesta prestigiosa filmoteca. O, millor encara, que es visiti l'entranyable Video Brera de Milà, un petit negoci que s'ha guanyat tot el meu respecte cinèfil per la qualitat artística dels productes que ven i per atrevir-se a anar a contracorrent de modes, tendències comercials i, fins i tot, del temps.
L'introbable del cinema italià -i internacional- es materialitza en aquest farcit i anòmal establiment, que ni tan sols té pàgina web, i que, tossut i desafiant, es manté ferm al carismàtic barri de Brera, a dues passes dels espectaculars gratacels de la zona de Porta Nuova. Impossible sortir-ne amb les mans buides, ja que aplega des d'edicions refinadíssimes fins a exemplars justets, provinents de col·leccions de quiosc, però d'alt valor emocional i documental. El seu amable propietari, Giorgio Millefanti, es mereixeria, si existís, un premi David de Donatello per la seva inestimable contribució a la divulgació cinematogràfica.
El mateix esperit resistent és el que es respira a Balboni Video, un negoci situat a l'interessant barri Porto-Saragozza de Bolonya, que des dels anys 80 ven i lloga pel·lícules als fidels dels formats físics. Propietat de Nanni Davide, la botiga està tan atapeïda i una mica més desordenada que la seva equivalent milanesa, amb prestatgeries i piles infinites on, fins i tot, es troben encara films en VHS.
I acabo parlant d'aquest paradís cinèfil que encara és França, no només per als amants de les sales de projecció sinó també del col·leccionisme. Per força m'he de referir a dues institucions de les quals ja he escrit molt en aquest blog, la Cinématheque Française i l'Institut Lumière, que disposen de les millors botigues que jo conec on comprar cinema francès i mundial acuradament editat: la Librairie de la Cinématheque Française, a París, i la Librairie du Premier-Film, a Lió. Visitar-les és un autèntic plaer i comprar-hi en línia, un vici del qual no em voldré mai guarir.
Més a prop de Catalunya (en cotxe), situat a menys de 100 metres de l'emblemàtica Place du Capitol de Tolosa de Llenguadoc, hi ha un altre establiment de visita inexcusable per al cinèfil viatger: la Librerie Ombres Blanches. La que possiblement sigui la millor llibreria independent de la capital occitana, té a dues passes de la seva seu principal un petit -però molt ben assortit- local dedicat exclusivament al bon cinema, amb una selecció de bibliografia i edicions de col·leccionista en DVD i Blu-Ray tan interessants com les que es puguin trobar a les botigues de la Cinémathèque Française o de l'Institut Lumière.
Però, a més de l'oferta singular d'aquestes tres grans capitals, la majoria de ciutats importants del territori francès tenen la sort de gaudir de botigues de les cadenes de compravenda cultural Gibert Joseph, molt competent també com a llibreria, i O' CD, amb un estoc musical igualment impressionant. L'enveja és inevitable.
Assumint el risc de ser titllat de frívol, m'invento un nou dret: el de continuar comprant cultura, i molt especialment cinema, perquè m'envolti i acompanyi al llarg de la vida. Es el meu dret irrenunciable a conservar enregistrada digitalment una part del món que estimo, una part del món d'ahir.
Novembre de 2022.