Després d'un parell de lectures de gènere fantàstic que malauradament no m'han acabat de convèncer -La musa fingida, de Max Besora, i Un final, de J.P. Sansaloni- per fi he trobat una proposta distòpica feta a casa nostra que voreja l'excel·lència: Barcelona 2059: Ciutat de posthumans.
Aquest volum, publicat al 2021 per la imprescindible editorial Mai més, parteix de dues premisses que ja el fan atractiu abans de capbussar-s'hi. En primer lloc, perquè la data d'aquest futur pròxim que ens convida a visitar no és altra que la del bicentenari de l'aprovació del pla d'eixample de la capital catalana, la qual cosa permet fabular sobre què hem fet amb la ciutat i els seus habitants en els darrers dos segles. I en segon lloc, perquè es tracta d'un recull de narracions curtes i d'una novel·la al mateix temps. M'explico: 9 autors i autores van rebre l'encàrrec de fer un relat breu cadascú amb uns condicionants temàtics i de personatges comuns per tal que el resultat final fossin històries autònomes i alhora capítols d'una sorprenent novel·la a 18 mans.
Roser Cabré-Verdiell, Ivan Ledesma, Salvador Macip, Jordi Nopca, Bel Olid, Ricard Ruiz Garzón, Laura Tomàs Mora, Carme Torras i Susana Vallejo són els responsables d'aquest artefacte literari -que té unes cobertes molt ben dissenyades per la il·lustradora Maria Picassó- el qual presenta una Barcelona on els seus habitats malviuen amenaçats pels conflictes socioeconòmics i el canvi climàtic, contraposada a una utòpica Neo Icària, un barri flotant sense desigualtats ni violència, que exigeix com a contrapartida el monitoratge continu i les intervencions en el cos del seus privilegiats habitants.
El debat entre llibertat i seguretat, entre humanitat i tecnologia (o, millor, posthumanitat) que tot lector del gènere d'anticipació espera trobar, està ben servit en aquests relats/capítols que presenten personatges sempre creïbles, amb clarobscurs i posicions confrontades. Evidentment, uns textos son més reeixits que altres, però el conjunt és molt sòlid i, com en els millors títols del gènere, s'extrapolen els nostres mals presents i singulars per veure'n les conseqüències a uns anys vista, anant amb encert de l'aquí i ara a l'aquí i demà.
Novembre de 2022.