Ganes de cultura

La fotografia ha contribuït a la construcció de les ciutats modernes tant com l'arquitectura o els plans urbanístics. París ha tingut la sort que tres dels millors fotògrafs en blanc i negre del segle XX, Brassaï, Henri Cartier-Bresson i Robert Doisneau , hagin enfocat els seus objectius més enllà dels monuments per fixar-se en la vida, copsar l'esperit del temps i alhora configurar una iconografia reconeixible arreu, immortalitzada en infinitat de postals i pòsters, però també en publicacions artístiques i assaigs d'alt nivell.   Més difícil, però, és contemplar exposada, contextualitzada i raonada l'obra d'aquests mestres de la imatge, sobretot per als que vivim fora de les fronteres franceses. Tant és així que en els darrers 20 anys només tinc constància que hagin passat per Barcelona " Brassaï, l'ull de París " (2018) i " Robert Doisneau:   Le temps retrouvé"  (2023), dues exposicions desiguals però immancables per a tot amant de la fotog...

Per saber si és cert que el teatre del veí francès és com la seva gespa, més verda i millor que la nostra, només cal anar a comprovar-ho sobre el terreny. Però també es pot esperar a veure amb què ens sorprèn el Festival Oui!   Des del 2017,  expats , francòfils i teatrers curiosos tenim una cita a Barcelona amb la creació escènica de Pirineus enllà gràcies a la tria que fa l'equip de Mise en Lumière , guiada sempre per criteris de qualitat i novetat. Tornaré més avall sobre la primera característica, però vull ara detenir-me en l'aspecte de la novetat. La capital catalana no ha estat mai aliena als grans èxits teatrals francesos contemporanis, que s'han representat força puntualment en la nostra llengua amb un encert que els ha proporcionat bones acollides de crítica i públic.  Per un sí o per un no ,  Art , Un déu salvatge , Ex , El nom o El pare han quedat en la memòria de tots aquells que estimem un teatre que sap trobar l'equilibri entre comercialitat, origina...