Ganes de cultura

Visitant llibreries de fora de Catalunya s'adquireixen coneixements interessants, tant literaris com sociològics. En primer lloc, es detecta quina és la vitalitat creativa del país en qüestió; en segon, es constata la potència de la seva indústria editorial, tant pel que fa a la producció com la distribució; i en tercer, potser el menys obvi però per a mi el més curiós, es descobreix l'existència de polítiques de traducció pròpies. Es tendeix a pensar que els grans èxits de vendes de la literatura mundial acaben traduint-se tard o d'hora a d'altres llengües occidentals i que, globalització obliga, assoleixen un èxit similar. Doncs no sempre és així. Alguns autors que han funcionat molt bé en un país determinat són quasi desconeguts al del costat sense que hi hagi cap altra raó que no sigui el criteri, encertat o no, dels editors. Aquesta "anomalia" m'ha cridat l'atenció en el cas d'un parell d'escriptors japonesos actuals que m'han agradat ...

Podria jugar-me-la sense por a perdre que ben poca gent sabria ubicar Pesenàs en un mapa de França. I encara podria apujar l'aposta afirmant que ningú vincularia mai aquesta petita ciutat del Llenguadoc amb el cinema. Doncs bé, la vila on Molière va debutar i actuar algunes temporades, té el gran mèrit d'acollir una trobada cinematogràfica de primer ordre, la Rencontre Cinéma de Pézenas , tota una aventura que fa 60 anys que dura i que enguany homenatjava, principalment però no només, el cinema italià. Organitzada per la Fédération des ciné-clubs de la Méditerranée (FCCM), aquesta trobada és un senyal inequívoc de la vitalitat del cineclubisme a França i de la profunda cinefília de la seva població, a més de la demostració de força d'una societat civil capaç de produir un esdeveniment cultural complex i assistir-hi massivament. Espectador novell d'un festival muntat des de l'amateurisme, en cap moment he apreciat diferències amb els certàmens professionals: bona or...