Ganes de cultura

Li he fet el salt a l'Off d'Avinyó i m'he plantat a Nàpols, on no posava els peus des del 2015, per mirar d'entendre-la, reconciliar-m'hi o, si més no, ser testimoni del "teatre de la vida" que s'hi representa a cada racó. Algú va dir, molt encertadament, que la capital de la Campània més que una ciutat és un mon. Aquestes son les impressions de tres dies de juliol vivint al mon napolità. Nàpols és desatendre una convocatòria de vaga nacional de transports públics per mantenir un servei impuntual i caòtic però, paradoxalment, tan efectiu com sempre. Nàpols és el menyspreu absolut de tota normativa de seguretat viària: ningú porta casc, ningú es corda el cinturó, però tothom utilitza el mòbil mentre condueix. Nàpols és la prova que amb un scooter es poden cometre les mateixes infraccions i imprudències que amb un patinet elèctric. Nàpols és haver de vigilar més perquè no t'atropellin en un pas de vianants mig esborrat que no pas perquè no et robin a...

Un enyorat amic meu afirmava que la millor pel·lícula de la història era Conan el Bàrbar . La versió de John Milius, per suposat. Mai sabré si realment ho creia o era una de les seves habituals i entranyables  boutades , però sempre m'ha fet molta gràcia, i no pas perquè pensi que un film d'aventures mitològiques protagonitzat per Arnold Schwarzenegger no pugui ocupar un lloc destacat al pòdium del setè art.  El que mai m'ha cabut al cap és el maximalisme de la sentència, l'atreviment que suposa etiquetar aquesta producció o qualsevol altra, passada, present o futura, com "la millor de la història", per molt que el meu amic, de cine, en sabés un niu. Com també en deuen saber molt els més de 1.600 experts enquestats per la prestigiosa revista  Sight and Sound  que, amb els seus vots, han elevat el film  Jeanne Dielman. 23, Quai du Commerce 1080. Bruxelles   a la categoria d'obra mestra incontestable de tots els temps. Des que, el 1952, l'equip de Sight...