Ganes de cultura

Si tenim un ull al costat de l'altre és perquè el camp visual humà és horitzontal, per molt que els telèfons intel·ligents i algunes xarxes socials hagin posat de moda la captació i consum d'imatges en vertical. Contra el format de l'ego, reivindico la mirada àmplia visualment i temàtica, com la que practica el Widescreen Weekend Film Festival de Bradford, que des de fa quasi 30 anys ofereix una mostra del passat i el present de les possibilitats expressives dels formats cinematogràfics panoràmics. Com explicava a " Yorkshire, comtat del cinema " el 2018, any de la meva darrera visita al Widescreen Weekend, aquesta cita cinèfila es celebra a les instal·lacions del  National Science and Media Museum , equipament cultural que temporalment està tancat a causa de les  profundes reformes  que l'han de posar al dia per al 2025, quan Bradford -que també està de cap per avall- serà  Ciutat de la Cultura del Regne Unit . Sortosament, les dues sales de cinema que han a...

Suposant que en una illa deserta tingués temps de fer alguna altra cosa que no fos maldar per sobreviure, no tinc cap dubte que la lectura que m'hi emportaria seria Hitchcock, Truffaut (1983). Afirmació maximalista i provocativa, ho admeto, però amb la perspectiva que em donen els 40 anys que fa que aquest llibre m'acompanya no exagero quan afirmo que no en tinc cap altre a la biblioteca que abordi una quantitat més gran dels meus interessos: la filmografia íntegra del meu realitzador favorit de cinema clàssic, Alfred Hitchcock, passada pel sedàs del meu crític cinematogràfic de referència, François Truffaut. En aquest volum, un autèntic compendi de cinefília en el millor sentit del terme, compareixen una desena llarga d'obres majors del setè art que ho deuen tot al talent visual del seu director, però també al carisma d'intèrprets inoblidables, com eren Cary Grant, James Stewart, Ingrid Bergman o Grace Kelly, i al geni irrepetible del compositor Bernard Herrmann. Quan...