Ganes de cultura

A la recerca d'una destinació on la llengua m'impedís engrossir l'estoc de llibres pendents de llegir, m'he arribat a Viena amb les millors intencions. Sense apriorismes ideològics per la (nova) deriva ultradretana d'Àustria, em calia descobrir les bondats d'una ciutat singular dins del món germànic, bressol de Sigmund Freud, Gustav Klimt, Fritz Lang, Romy Schneider, Billy Wilder i Stefan Zweig, que són els meus vienesos universals preferits després de la Wiener Schnitzel i la  Sachertorte . Des del 1987 que no havia trepitjat l'asfalt d'una ciutat de la qual em quedaven ben poques imatges a la memòria, tret de la roda del Prater, per la pel·lícula  El tercer home ,  un palau d'aires versallescos, que devia ser Schönbrunn, i els nombrosos carrers de vianants del centre històric. Un record certament molt pobre, sobretot si el comparo amb la sumptuositat patrimonial i cultural amb què m'ha enlluernat la capital austríaca en aquesta ocasió. Què s...

Fer balanç de l'any en clau cultural és sens dubte una forma d'acabar-lo bé i de començar encara millor el següent. Aquests són els llibres, les pel·lícules i els discos que han fet que el meu 2024 hagi estat memorable. Descobrint (literàriament) un conegut Coneixia en Josep Pastells no només de nom sinó com amic del meu millor amic, motiu pel qual hi havia coincidit en dues o tres ocasions al llarg dels anys. Sabia que, a més de periodista, era un autor prolífic i multipremiat de novel·les i relats que tenia pendent de llegir algun dia. Al maig, com qui no vol la cosa, vaig ensopegar amb Desfici  (2023) a la vigatana Muntanya de llibres i he de confessar que la història d'un periodista malalt del cor i en hores baixes -Odell Kraus- que se salta el confinament per la covid i manté una aventura sexual amb una desconeguda mentre la seva dona és a l'hospital, em va atrapar immediatament. Transgressor moralment, cívicament irresponsable i d'humor estripat, però sobreto...