Ganes de cultura

Versionar cançons deu ser tan vell com la mateixa música i, si fem memòria, molts artistes han creat la pròpia interpretació de temes precedents, aportant-hi la seva personalitat i, en alguns casos, millorant l'original. ¿Com oblidar el "Suspicious Minds" dels Pet Shop Boys, el "Don't leave me this way" dels Communards, el "Tainted Love" d'Imelda May, o l'"Illes dins d'un riu" de Tomeu Penya? Quan acabeu de llegir aquest article us desafio a trobar el millor cover de la cançó més versionada de la història: "Yesterday". Només n'hi ha 1.600... En els darrers anys proliferen les versions lounge de clàssics del pop/rock que acostumen a sonar a les llistes de reproducció de bars i establiments comercials substituint, per sort, un invent que només recordem els més vells: el fil musical. Alguns d'aquests covers són anodins i ni es noten, però d'altres criden l'atenció i ens fan cavil·lar per trobar a quin...

Amb un any de diferència, dos llibres de memòries han sacsejat l'escena literària i política francesa: Le consentement (Vanessa Springora, 2020) i La familia grande (Camille Kouchner, 2021). Aquests dos èxits de vendes a l'Hexàgon i també a casa nostra, que he llegit consecutivament, no només comparteixen gènere literari i el fet d'haver estat escrits per dones, sinó que tracten des d'angles diferents un mateix tema: l'abús sexual a menors, explicat una trentena d'anys després d'haver-se produït. Aquest testimoni diferit és, per a alguns, una decisió oportunista, a remolc del moviment Me Too; altres, en canvi, hi veuen la maduració necessària perquè les autores hagin pogut digerir i elaborar literàriament unes experiències tan traumàtiques com les que narren. No entraré en aquest debat, però sí que vull remarcar, d'una banda, la notable qualitat literària d'ambdós títols i, de l'altra, una nova coincidència que trobo cabdal: les dues autores/v...

Un espai insòlit, el vestíbul de l'antiga estació Príncipe Pío de Madrid, per a un concert encara més insòlit: Callas en concierto - En holograma . Els puristes del bel canto deuen considerar aquesta proposta com un simple espectacle de fira altament tecnificat, i segurament no els falta raó. Però, per a un curiós cultural, escoltar i veure en un escenari Maria Callas ressuscitada en tres dimensions, interactuant amb una vintena de músics que toquen en directe, representa una experiència que conté una interessant barreja d'homenatge, necrofília i  showbiz . Es molt probable que la majoria dels que hem assistit a aquest espectacle d'èxit internacional no haguem gaudit mai de l'art de Maria Callas en vida, però sí que, d'una manera o altra, en som fans, ja sigui per melomania, per culte a les celebritats o simplement pel morbo de la seva escabrosa vida privada. Sigui com sigui, la proposta funciona en bona part gràcies a la complicitat d'un públic entregat que sa...