Ganes de cultura

Arreu del mon es coneix i aprecia el Nordic Noir,  literatura local sense complexos que bat rècords de vendes   malgrat estar escrita originalment en suec, danès, noruec, islandès o finès, llengües que, per separat, no superen el nombre de parlants de la nostra. Al territori que alguns somiatruites encara anomenem Països Catalans tenim tradició en el gènere de lladres i serenos, crims i corrupció per donar i per vendre, uns quants autors de referència i, sobretot, una molt digna producció quantitativament i qualitativa. Per enlluernar el mon amb el  Catalanic Noir (perdó per la llicència) està clar que només ens falta l'estat propi... Però mentre l'esperem, sort tenim d'aparadors literaris com el Tiana Negra . Amb 11 edicions a l'esquena, aquest festival és molt més que l'antesala del BCN Negra. Nascut de la tossuderia d'un autor prolífic en narrativa criminal,  Sebastià Bennassar , i dirigit ara per la també escriptora  Anna Maria Villalonga , el Tiana Negra ha...

Pensar que la política és tan sols el resultat del joc d'interessos entre partits i poders fàctics és caure en el reduccionisme. Els responsables del  Festival International du Film Politique (FIFP) de Carcassona són ben conscients que cal també prestar atenció a la complexitat de les relacions humanes dins d'una comunitat per comprendre'n les dinàmiques i, especialment, els conflictes, ja siguin velats o oberts. Ens acostem a un diagnòstic encertat quan s'evidencia que la responsabilitat no és atribuïble només als "professionals de la política", sinó a tota la ciutadania, encara que reconèixer-ho provoqui aquella indignació sense la qual seria impossible mobilitzar-se per forçar el canvi social. En la meva segona incursió a aquest petit gran festival m'ha semblat detectar un major interès per la política vista des d'una òptica sociològica, encara que potser he estat jo qui ha escollit inconscientment des d'aquest biaix. Bona tria, en tot cas, per...

El TGV surt  de la Gare de Lyon i m'extreu de París, on una vegada més -la trenta-tresena, si el meu arxiu de viatges és correcte- acabo de passar uns dies dedicat a algunes de les meves ocupacions predilectes: vaguejar pels carrers, visitar exposicions, anar al cinema i al teatre, i tafanejar en unes quantes llibreries. París ha esdevingut un espai recorrent des del 1986 i ja fa temps que he deixat de fer-hi turisme per intentar descobrir-lo com si hi visqués. Una quimera, certament, perquè unes jornades de plaer no equivaldran mai a la vida real, ni a París ni enlloc. Sí que puc afirmar, però, que per haver recorregut molts dels seus districtes, haver-m'hi allotjat i haver-hi viscut experiències dispars, tinc una idea realista de la grandesa i la misèria que conté una ciutat única, prototip extrem de la contradicció humana, que malgrat tot és una part irrenunciable del meu paisatge emocional. Soc plenament conscient que París s'ha construït en detriment d'altres reali...