Arreu del mon es coneix i aprecia el Nordic Noir, literatura local sense complexos que bat rècords de vendes malgrat estar escrita originalment en suec, danès, noruec, islandès o finès, llengües que, per separat, no superen el nombre de parlants de la nostra. Al territori que alguns somiatruites encara anomenem Països Catalans tenim tradició en el gènere de lladres i serenos, crims i corrupció per donar i per vendre, uns quants autors de referència i, sobretot, una molt digna producció quantitativament i qualitativa. Per enlluernar el mon amb el Catalanic Noir (perdó per la llicència) està clar que només ens falta l'estat propi... Però mentre l'esperem, sort tenim d'aparadors literaris com el Tiana Negra.
Amb 11 edicions a l'esquena, aquest festival és molt més que l'antesala del BCN Negra. Nascut de la tossuderia d'un autor prolífic en narrativa criminal, Sebastià Bennassar, i dirigit ara per la també escriptora Anna Maria Villalonga, el Tiana Negra ha trobat les complicitats imprescindibles i no només ha aconseguit consolidar-se sinó que ha servit de llavor per a altres iniciatives més o menys coincidents, com Vilassar de Noir, El Segre de Negre, Cubelles Noir, Taradell Negre, Creixell Crims... I més n'hi hagués!
Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Antoni Serra i Ferran Torrent són "culpables" sense atenuants del meu gust per llegir novel·la negra en català i em complau comprovar que noves generacions han seguit conreant el gènere amb una destresa i creativitat que ens homologa a les literatures normals. Aquesta normalitat es posa de manifest al plat fort del Tiana Negra: les taules rodones amb autors i autores que duen novetats sota el braç, una tribuna per on han passat prop de 500 plomes en un decenni i que desperta sempre una irrefrenable compulsió per comprar, fer-se dedicar i llegir allò que s'hi presenta.
Hi ha autors i bons, però també hi ha editorials que hi creuen fermament, ja sigui publicant només noir com Llibres del Delicte, creant-ne col·leccions com fan Pagès Editors (amb Lo marraco negre) i Alrevés (amb Crims.cat), o simplement incloent històries criminals als seus catàlegs de ficció en la línia de Més Llibres o Males Herbes.
Des que em van descobrir el Tiana Negre, el 2020, m'hi he tornat addicte i he quedat atrapat per intrigues canòniques i innovadores, històriques i d'actualitat, serioses i paròdiques, però sempre amb la dosi de crítica social necessària i connectades amb la llengua i el país. Per això, Rosana Andreu (Una taca de sang), Cesc Cornet (#Finsaquí), David Marín (Appletown), Tuli Márquez (La mida dels nans), i Sebastià Roig & Toni Benages (El cercle de Loplop), gràcies per escriure -i dibuixar- criminalment bé i fer-ho en català.
Gener de 2023.