La cassette d'àudio -d'ara endavant K7- va entrar a la meva vida el 1976 amb un pretext educatiu, ja que el llibre d'anglès de 5è d'EGB anava acompanyat d'unes cintes que havien d'ajudar els alumnes a adquirir una bona dicció. Quins pares s'hi podrien haver negat? El primer reproductor de K7 amb què em van obsequiar va ser un rudimentari reproductor/gravador de la marca Bettor que no sé si em va ajudar a tenir un bon accent britànic però sí que va convertir-me, amb només 10 anys, en un enregistrador compulsiu, primer de sintonies de sèries de televisió, després de cançons que sonaven a la ràdio i finalment dels discos i CD que em prestaven els amics.
Mai vaig ser consumidor de K7 gravats, allò que comercialitzaven amb el nom de musicassettes. Considerava que tenien poca qualitat sonora i preferia comprar un LP i enregistrar-lo jo mateix per evitar-ne el desgast i tenir-lo en un suport apte per al walkman i la radiocassette del cotxe. Val a dir que els meus sistemes de gravació es van anar sofisticant fins arribar a posseir platines d'alta fidelitat de marques com Aiwa o Denon, mentre que la meva col·lecció de K7 es va anar depurant en quantitat i qualitat. En el moment en què vaig decidir prescindir d'aquest suport, aprofitant els llargs dies de confinament, els meus enregistraments més antics eren del 1983 i mantenien un so encara molt digne.
El que m'interessava més del meu fons d'àudio magnètic ho he reposat en format CD i el que ja no em convencia s'ho ha endut el temps, però sí que enyoro d'aquelles velles cintes els recopilatoris que elaborava cada estiu amb cura i dedicació per amenitzar els meus viatges per carretera per mitja Europa. Una playlist mai més tornaria a ser l'empresa heroica dels anys d'esplendor del K7.
A diferència de la meva col·lecció de K7, la de VHS també incloïa un bon nombre de cintes comercials, moltes de les quals vaig comprar al Regne Unit, França -per veure les cintes franceses vaig haver de procurar-me un reproductor amb sistema de color SECAM- i Itàlia. La recerca de títols inèdits a casa nostra o millor editats era un al·licient més dels meus viatges, una pràctica que no he perdut sinó que he augmentat i actualitzat a l'era digital.
Tot i que des del 2001 vaig abraçar el DVD i les seves espectaculars prestacions amb la fe del convers, encara continuava enregistrant algun film introbable o li feia enregistrar al meu sofert pare, abusant del seu temps lliure i natural bona disposició. El cas és que, tot i que amb els anys he anat substituint films gravats o comprats en VHS pels seus equivalents digitals, uns 300 títols havien sobreviscut fins aquest estiu de 2024.
Agost de 2024.