Una altra telesèrie rescatada del passat arriba a les pantalles de la Televisió de Catalunya a finals del proper mes de gener: es tracta d'El Sant, un dels èxits de la televisió britànica dels anys seixanta que va fer famós l'actor Roger Moore i li permeté d'interpretar el paper de James Bond quan Sean Connery el va deixar vacant l'any 71.
El Sant va romandre cinc temporades en antena, entre 1963 i 1968, i va donar lloc a un remake uns deu anys després, El retorn del Sant que, protagonitzat per Ian Ogilvy, no va assolir ni de bon tros el mateix èxit.
La imminent arribada d'El Sant representa el darrer lliurament d'èxits de la petita pantalla provinents del passat. Si donem un cop d'ull a la programació de la Televisió de Catalunya, podrem comprovar que entre els seus dos canals es passen un total de 5 produccions realitzades entre 1959 i 1973: L'hora d'Alfred Hitchcock, Batman, El superagent 86, Els Picapedra i Star Trek. I si anem uns mesos enrere, recordarem com Perry Mason o La dimensió desconeguda eren programes estrella de la nostra televisió.
Més revelador és, encara, que d'altres cadenes europees duguin a terme una política similar. A Itàlia, la RAI UNO té en antena Alfred Hitchcock presenta, la RAI DUE Perry Mason, i les cadenes privades ODEON i ITALIA 1 emeten, respectivament, La dimensió desconeguda i Cannon. Al Regne Unit, la BBC 1 reposa la seva producció Dr. Who i a la RFA, SAT 1 difon via satèl·lit la inacabable Bonanza.
Aquesta tendència a les reposicions i a elevar-les a la categoria de programes estrella -contràriament al que ha fet TVE amb la sèrie El fugitiu- és una constant de la televisió europea d'uns anys ençà. En un moment en què els serials sobre famílies riques són els productes més cotitzats, la compra de realitzacions amb un mínim de 15 anys d'antiguitat deu resultar força més econòmic.
Tanmateix, no tot es redueix a l'aspecte mercantil, sinó que estem davant d'un fenomen relacionat fortament amb la component creativa del mitjà televisiu. Ara que tot just se'n celebra el 50è aniversari, veiem que aquest comença a repetir-se i fa la mateixa sensació que els estius cinematogràfics, amb reposicions a dojo. La televisió segueix, doncs, la mateixa evolució que el cinema: creació d'un llenguatge propi, d'un star system i, ara, esgotament temàtic i formal, que es tradueix en aquestes revisitacions o en els ja coneguts remakes, com ara els nous episodis de La dimensió desconeguda, que esta emetent el Canal 33, els renovats casos d'un envellit Perry Mason, que passà TV3 fa un any, o les acolorides presentacions d'Alfred Hitchcock amb les històries rodades de nou, que oferí TVE.
La producció televisiva nord-americana, en gruix, és excessivament mediocre i això fa que les reposicions brillin amb llum pròpia juntament amb fites com Llum de lluna o alguna producció britànica de gran qualitat.
Les velles sèries han despertat una nova passió pel col·leccionista. A Catalunya poden trobar-se discos amb música d'aquestes mítiques produccions i fins samarretes amb la inscripció The Twilight Zone (La dimensió desconeguda). És una nova moda retro.
Novembre de 1989. Publicat a La Nació.