Ganes de cultura

Algú amb molt criteri va afirmar que qui parla bé, pensa bé. Però si qui parla bé és un autor literari, llegir-lo esdevé quasi un deure. Estic convençut que el centenar llarg de persones que omplíem La Paloma per escoltar Gianrico Carofiglio durant la darrera edició de BCNegra, si no coneixíem la seva obra, vam sortir-ne amb moltes ganes de fer-ho. No va ser només el que deia, sinó la precisió conceptual i l'elegància intel·lectual amb què ho exposava el que va arrencar l'aplaudiment espontani de l'audiència en dues de les seves tres intervencions en una taula rodona sobre la versemblança i la veritat, però que hagués pogut versar sobre qualsevol altre tema i n'hauríem sortit igualment entusiasmats. Propera parada al més aviat possible: qualsevol llibreria barcelonina amb oferta de narrativa en italià. El lloc va ser la Central de Consell de Cent i el llibre, ben assessorat per la dependenta, Rancore , una de les poques novel·les que l'autor de Bari ha ambientat a M...

Si m'agrada llegir, ho dec a ma mare. Ella me'n va ensenyar, però sobretot em va comprar molts còmics i alguns llibres, quasi sempre a demanda i elecció meva. Les aventures dels personatges de Warner Bros. (en la versió mexicana d'Editorial Novaro) i de l'univers Disney (publicades per Ediciones Recreativas) són els  tebeos  que em van deixar un record més inesborrable, tot i que ja no els conservo; de llibres, en canvi, un grapat han arribat fins avui, com ara un exemplar de  La guerra de les galaxias  novel·lada o un  Ben-Hur  il·lustrat que Editorial Bruguera va publicar en català a principis dels 60. Hi ha dos llibres més que també sobreviuen a la meva biblioteca i que són molt especials, perquè jo mai no vaig demanar que me'ls comprés:  Història d'un gos , de Jeroni Moragues, i  Michel Strogoff , de Jules Verne, en versió original francesa. Ma mare era una habitual de les botigues de segona mà, llibreries de vell incloses, les quals encara er...

A la meva llista inconfessable de llibres pendents de llegir, n'hi ha un que fa dècades que espera tanda a la prestatgeria: una edició francesa de L'Odissea  d'Homer, traduïda a principis dels anys 30 per Victor Bérard, que vaig comprar el 1989 en una gran superfície comercial d'Arles, sens dubte empès pel passat clàssic de la ciutat provençal. Ulisses va trigar deu anys a tornar a Ítaca després de la guerra de Troia, i jo he superat amb escreix aquest temps abans de llegir-ne les desventures, fins que un parell de meravelles publicades per Combel Editorial , pensades per a lectors joves però d’una qualitat que les fa aptes també per als que ja no ho som, m’han facilitat la feina i n’han fet una experiència molt plaent. Fins i tot amb una cultura literària elemental, resulta difícil no reconèixer els noms d’Aquil·les, Ulisses o Penèlope, indrets mítics com Troia i Ítaca, i tota una munió de déus capriciosos i viciosos, presidits per Zeus. Pocs n'han llegit les fantà...