Ganes de cultura

Que Hans Zimmer és un dels compositors de música de cinema més influents i populars de la seva generació és una veritat incontestable. La seva aura és tan potent que és capaç d'omplir el Palau Sant Jordi fins i tot en absència: «només» (i aquest adverbi reclama totes les cometes del món) li cal seleccionar una vintena de temes emblemàtics dels films arxiconeguts en què ha treballat, reclutar solistes de primer ordre i delegar en un director competent per activar una màgia que ell puntua, des de la distància, amb intervencions enregistrades i projectades a gran escala. Així l’havia escoltat fins ara, per delegació, amb l'espectacle The World of Hans Zimmer , que després de recórrer mig món va fer escala a Barcelona en dues ocasions, el desembre de 2019 i l'abril de 2024. Del primer d'aquells dos concerts em queda, a més de la sorpresa de la descoberta d'un compositor immancable, un doble CD de possessió obligatòria. Un parell d'anys després de la seva darrera no...

Quan es comença a conèixer prou una ciutat és aleshores que se'n pot traspassar la superfície cultural. No parlo de submergir-se en la cultura alternativa, sinó de descobrir espais i esdeveniments que queden ocults a plena llum, eclipsats pels que són més cèlebres i massius. És amb la mirada inquieta del qui vol transcendir el que és més obvi —i que, a més, necessita refugiar-se de la pluja llombarda de mitjan març— que Bèrgam i Milà m'han sorprès amb un ventall que inclou cinema sense límits ni complexos, comunicació comercial de cinc estrelles, art contemporani que entra pels ulls i llibreries històriques en risc.  Entre Abbas Kiarostami i Louis de Funès Que un festival sigui capaç de celebrar-se durant més de quatre dècades és una prova  irrefutable de la seva qualitat, encara que el que realment m'ha motivat a descobrir-lo és la seva amplitud de mires cinematogràfiques. Efectivament, el Bergamo Film Meeting  (BFM) —impulsat per la seva associació homònima amb un sòlid...

"En part per ideologia i en part per desinterès, he decidit tancar els comptes de Facebook, Instagram i LinkedIn a finals de febrer. Tot allò que vulgui dir o compartir ho trobareu al meu blog, on també hi ha la meva adreça electrònica, per si voleu comunicar-vos amb mi en el món real. Llarga vida i prosperitat!". Aquest ha estat el meu missatge de comiat a les xarxes, voluntàriament críptic i acompanyat d'un "The End" sobre una imatge del crepuscle generada amb IA. Però amb un simple post provocador no en tinc prou per cloure una etapa, m'hi vull esplaiar. Per ideologia En els darrers temps, hem assistit a una deriva inquietant de Meta, empresa matriu de Facebook i Instagram. L'acostament estratègic de Mark Zuckerberg al president Donald Trump i l'atenuació deliberada dels mecanismes de verificació han convertit aquestes plataformes en un ecosistema ideal per a la proliferació de discursos d'odi i la desinformació sistèmica. Si bé encara no s...

Perpinyà no és París ni Nova York ni Chicago, però comparteix amb aquestes metròpolis un catàleg gens menyspreable d'un dels estils arquitectònics més elegants del segle XX: l'art-déco. Ja ho havia intuït al llarg dels 40 anys que fa que visito la capital nord-catalana però per adonar-me'n plenament m'ha calgut fixar-me en la petita i modesta exposició que ocupa el pati interior de la Casa Xanxo , seu de l'interessant Centre d'Interpretació de l'Arquitectura i del Patrimoni de la ciutat.  A totes les ciutats europees, els edificis que envolten el centre històric delaten l’època en què es van enderrocar les muralles perquè l’economia i la pressió demogràfica ho exigien. A Perpinyà queda clar que aquesta expansió va ser més tardana que a Barcelona, per exemple, i que va culminar ara fa just un segle, incorporant l’estètica del moment a les edificacions que poblarien els nous bulevards. Per a una ciutat provinciana, com és la capital del Rosselló, no deixa de s...