Ser republicà em sembla indestriable de la condició de demòcrata. No puc concebre que hi hagi estats que consagrin la desigualtat per naixement, diferenciant els drets d'una nissaga respecte de la resta de ciutadans —perdó, súbdits—. Per això, quan una república que forma part del meu paisatge emocional i cultural fa anys , no puc evitar alegrar-me'n i envejar-la a parts iguals. Amb aquest esperit, m'he plantat in situ per reviure i celebrar els vuitanta anys del naixement de la República Italiana. Emilia-Romagna, la regió més republicana d'Itàlia Des de Milà, l'Emília-Romanya és a un cop de tren. Només cal creuar el riu Po —que funciona com una frontera física, però també com una línia de demarcació mental que deixa enrere la Llombardia— perquè s'aixequi Piacenza, una ciutat que fa honor al nom i impressiona pel seu patrimoni. Just sortint de l'estació del ferrocarril, a pocs metres d'un monument a la glòria de Garibaldi, una propaganda institucional...
Experiències, opinions i creacions personals