La implantació del DVD està reduint l’escàs repertori de cinema en català. La reedició digital de títols comercialitzats en VHS també en la nostra llengua, excepte els productes d’algunes distribuïdores catalanes, no inclou un doblatge, sovint pagat amb diners públics, i ara condemnat a desaparèixer amb l’agonitzant format de vídeo.
Es paradoxal que un sistema capaç d’emmagatzemar diversos subtítols i pistes d’àudio bandegi sistemàticament el català i en canvi inclogui altres idiomes ben llunyans. Tot i que la seva presència es decideixi segons l’abast de les llicències d’explotació comercial, el fet que tots, minoritaris o no, tinguin estat propi delata una visió del món que sempre ens perjudica.
Som davant d’un nou cas d’insensibilitat de les multinacionals cinematogràfiques que menystenen la realitat plurilingüe d’un dels estats on operen en desaprofitar un suport ideal per normalitzar el sector. O potser, si som malpensats, conclourem que s’aprofiten de la innovació tecnològica perversament: amb el culte a la tecnologia professat unànimement per la nostra societat, l’arraconament del VHS i dels doblatges en català apareixerà com un fet inevitable.
Com sempre, en nom de la llibertat de mercat, es permet actuar impunement aquests falsos universalistes. Potser és l’hora de reivindicar com a consumidors allò que se’ns nega com a ciutadans.
Juny de 2002. Publicat a l'Avui.