A casa li dèiem el cine Urgell, tot i que el catalaníssim grup propietari de la sala mai s'ha dignat a utilitzar la forma oficial del topònim que li donava nom. Com tampoc hi ha programat mai -que jo recordi- pel·lícules doblades en la nostra llengua. Aquest cine de barri de dimensions colossals ha representat la indiferència més absoluta cap al compromís amb cap altra cosa que no fos guanyar diners amb els blockbusters del moment. I ahir, als 50 anys justos de vida -va inaugurar-se amb Lawrence d'Aràbia el 1963, quan l'exhibició cinematogràfica ja fa temps que no és un negoci prou lucratiu, els amos van tancar definitivament les seves mítiques cortines de vellut vermell amb la pel·lícula que projectaven en aquell moment: Fast and Furious 6. Cap homenatge, cap emotivitat, cap recança.
El colós en flames és la primera pel·lícula que recordo haver vist en el que va ser el cine de la meva infantesa i primera adolescència. Van seguir-la altres títols com Encontres a la tercera fase, Galactica, Superman, Només per als teus ulls, A la recerca de l'arca perduda i les seves seqüeles, Cotton Club o Die Hard. En agafar-li gust a la versió original, a mitjan anys 80, vaig anar desertant de l'Urgell, i ja adult, només hi vaig tornar per veure-hi els primers passis del projecte Phenomena o Torrente 4, amb què la sala inaugurava les projeccions en 3-D. Aquesta novetat tecnològica, malauradament, només li ha allargat la vida durant dos anys.
La llei del mercat fa que, tard o d'hora, tots haguem de dir adeu a la sala on vam aprendre a estimar el cinema. D'acord, però potser aquest comiat s'hagués pogut fer amb una mica més de solemnitat per part dels propietaris. Els nostàlgics i la televisió catalana hem complert, ens hem trobat a l'Urgell per dignificar el seu tancament, perquè l'última projecció no fos un tràmit anodí amb una pel·lícula de torn. Tan difícil hagués estat trobar una còpia de Lawrence d'Aràbia per a l'última sessió?
Maig de 2013