Per celebrar el meu 50è aniversari no se'm va acudir cap altra idea millor que veure o reveure tantes pel·lícules i sèries estrenades al 1966 com pugués en un any. 55 pel·lícules després, he de reconèixer que la "collita del 66" no és de les meves preferides. Tanmateix, aquests són els 15 títols que per diversos motius formen part del meu paisatge emocional, alguns dels quals han envellit millor que jo.
El bo, el lleig i el dolent
Espagueti western canònic, el millor de la "trilogia del dòlar" ho té tot per ser considerat un clàssic: un trio protagonista mític (Eastwood-Wallach-Van Cleef), rèpliques i duels d'antologia, i un director -Sergio Leone- i un compositor -Ennio Morricone- al cim de la seva creativitat.
El màgic dels somnis
Producció catalana quasi artesanal que és tota una raresa en el cine de l'Estat espanyol. Prenent com a protagonistes els personatges de la televisiva i aleshores famosa Família Telerín, el film adapta un conte de Hans Christian Andersen al més pur estil Disney i no desmereix gens.
Fahrenheit 451
El film més atípic de François Truffaut, rodat en anglès i basat en la distopia de Ray Bradbury, és alhora un dels més reconeguts i recordats del director francès. Amb seqüències icòniques, com la crema de llibres, i una estètica sixties captivadora, la banda sonora de Bernard Herrmann acaba d'arrodonir el conjunt.
Faraó
Aquesta superproducció de la Polònia socialista és una de les millors recreacions de l'antic Egipte que he vist, tant pel seu rigor històric com per la intel·ligència del guió. Que les seves 3 hores de durada no us facin por.
Harper
Només per veure Paul Newman en la seva esplendor, fent de detectiu privat fatxenda a la Califòrnia dels 60, ja val la pena aquesta distreta producció neo-noir basada en la novel·la de Ross Macdonald, The moving Target. Va tenir una seqüela 9 anys després, protagonitzada pel mateix Newman: Amb l'aigua al coll.
La battaglia di Algeri
Confesso que no vaig veure aquesta colpidora recreació de la guerra d'Algèria fins 50 anys després de la seva estrena. Narrada des de l'òptica independentista i finançada per la jove república magrebina, el film de Gillo Pontecorvo juga amb una eficient combinació entre ficció i documental per mostrar la crueltat colonialista francesa. Tot un clàssic del cinema polític.
La caça de l'home
Arthur Penn va proporcionar a Marlon Brando un dels millors papers de la seva carrera en aquesta història de caciquisme, intolerància i gregarisme, ambientada a l'Amèrica profunda. Com no recordar la brutal pallissa que rep el protagonista, extremadament realista per l'època? Al costat del mític actor destaquen dues joves promeses que es consolidaran pocs anys després: Robert Redford i Jane Fonda.
La caza
Un dels millors títols del cine espanyol realitzat abans de la democràcia és aquesta història en què una partida de caça allibera la violència continguda de tres homes, suposadament amics, però amb diferències irreconciliables. S'ha parlat sovint d'aquest film de Carlos Saura com d'una metàfora de les ferides de la guerra civil, però en tot cas sí que és un retrat ingrat d'una certa masculinitat.
La gran gresca
Considero aquesta comèdia ambientada durant l'ocupació nazi de París com el millor film de Louis de Funès -potser gràcies a la presència de Bourvil. Les personalitats antagòniques dels dos actors es complementen a la perfecció en aquesta particular buddy movie, i donen peu a escenes d'humor absurd antològiques, força per damunt del nivell habitual d'altres títols del popular còmic francès.
Qui té por de Virginia Woolf?
Paradigma de retrat del matrimoni mal avingut, l'obra de teatre d'Edward Albee en què es basa el film és un clàssic que continua representant-se a escenaris d'arreu; de fet, en recordo una adaptació catalana magnífica, amb Pere Arquillué i Emma Vilarasau (Teatre Romea, 2011). La química destructiva entre Richard Burton i Elizabeth Taylor està aprofitada al màxim pel realitzador, Mike Nichols, que va aconseguir de la parella unes interpretacions inoblidables.
Seconds
És possible recomençar la vida quan ja n'has viscut la meitat? Es el que planteja John Frankenheimer en aquesta inquietant metàfora de la crisi de la mitjana edat. Cinta de ciència ficció metafísica, rodada com si fos un malson, ha anat guanyant adeptes amb els anys i ha demostrat que Rock Hudson era millor actor del que es considerava a l'època.
Set dones
La realització final de John Ford és una claustrofòbica història de supervivència en un entorn hostil, gens original si els protagonistes haguessin estat homes, però que adquireix tota una altra dimensió quan l'heroïcitat i el sacrifici és cosa de dones. No és un film perfecte però sí estimable pel canvi de perspectiva que deixa entreveure, a banda de la bona interpretació d'Anne Bancroft.
Un home per a l'eternitat
Aquest drama biogràfic que narra l'injust procés per traïció a Thomas More és l'adaptació de l'exitosa obra teatral homònima de Robert Bolt. Recompensat amb 6 Òscars i altres premis, el film de Fred Zinnemann té com a gran valor les excel·lents interpretacions de tot el repartiment, i molt especialment de Paul Scofield. Un goig!
Un homme et une femme
Guanyadora de l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, la cinta de Claude Lelouch és un entranyable monument a l'estètica del seu moment: narració discontínua, ús alternat de color i blanc i negre, la música de Francis Lai... Per tot això, per la química entre Anouk Aimée i Jean-Louis Trintignant, i per la platja de Deauville, és un dels meus films preferits.
Viatge fantàstic
L'originalitat d'aquesta cinta d'aventures de Richard Fleischer rau en plantejar l'interior del cos humà com si fos l'espai infinit. Deutora de The Incredible Shrinking Man i del context de guerra freda, continua sent un film entretingut, ben narrat i que el pas dels anys ha convertit en objecte de culte vintage.
Abril de 2017.