(Sala de vetlla d'un tanatori. Damunt d'un taulell, dues urnes funeràries per a cendres. Entre elles, una foto enquadrada per un marc de sobretaula mostra una parella de mitjana edat entaulada en un restaurant i somrient. Una jove entra escena i s'atura davant les urnes)
JOVE: Això ben bé podria ser el súmmum de la crueltat, oi? Es clar que no m'hauria d'estranyar res venint d'uns mestres com vosaltres (...) Ja ho diuen que la venjança és un plat que se serveix fred. I què sou vosaltres ara sinó una mena de bufet fred? Ah, no, calla, que us heu fet incinerar. Vaja, no m'heu donat ni l'oportunitat de fer una broma fàcil... Fills de puta! Perdó, jo sóc la filla, i vosaltres les putes. Les grandíssimes putes hedonistes que han orquestrat un suïcidi i han establert com a darreres voluntats una incineració que esborrés les traces de qualsevol mena de decadència física. Però jo us conec una decadència més gran: la moral. La meva vida n'és la prova de fins a quin punt pot estar corrompuda l'ànima humana.
(S'acosta al taulell i agafa la foto)
JOVE: Sabeu què és el que em rebenta més de tot plegat? No que m'haguéssiu abandonat en un internat durant 18 anys. No. Ni tampoc em fot que hagueu gaudit d'una vida, diguem-ne, “de novios eterns sense càrregues familiars”. El que m'ataca de veritat és que hagueu triat com a memento mori aquesta maleïda imatge de la vostra felicitat impostada sopant al Bulli qualsevol presa de pèl emplatada i cobrada a preu d'or. La mateixa foto amb què em vàreu felicitar per la meva majoria d'edat, data en què la llei us arrabassava la potestat de mantenir-me en captiveri i en què la vostra posició econòmica us va permetre assignar-me una retribució mensual vitalícia, a condició que no m'acostés a la vostra torre d'ivori, a la vostra vida de conte de fades d'esquerres.
(Deixa la foto damunt al taulell de mala manera i cau de cara ocultant la imatge)
JOVE: L'escriptor i l'actriu divins, admirats, compromesos... Quins collons! Compromesos amb la política, amb el país, amb el medi, amb jo què sé quines minories ètniques d'altra punta del món. Compromesos amb tot i tothom de cara a la galeria i amb ningú i res de debò. Però sobretot no compromesos amb la filla que vàreu decidir tenir quan ja us havia passat l'edat en què reproduir-se forma part de la inconsciència. Cada dia de la meva puta vida m'he preguntat quina mena d'experiment portàveu de cap amb mi, quina forma de sadisme us va empènyer a procrear i, després, deliberadament desterrar el vostre fruit per fer-ne un ésser menjat per la rancúnia i alhora incapaç de tallar el cordó emocional i econòmic que l'unia a vosaltres. Sens dubte sóc un bon material per la història, pare, que ja no podràs escriure. Un paper estel·lar per a tu, mare, que ja no podràs interpretar.
(Se sent que truquen a la porta. Entra un funcionari dels serveis funeraris)
FUNCIONARI: Em sap greu interrompre-la en aquest moment de recolliment, però la sala ja és plena i la voluntat dels seus difunts pares era que vostè obrís la cerimònia. Ui, la fotografia s'ha tombat. Ja col·loco bé, no s'amoïni per això ara. Vostè centri's en les paraules. No es tracta d'una intervenció de tipus professional, en absolut. Deixi que siguin els sentiments que parlin, de forma espontània. Ha pogut, però, preparar-se algunes idees?
JOVE: Per suposat. De fet, tot just ara estava acabant d'assajar.
(Fosc)
Febrer de 2018.