Succeeix que en ciutats amb un patrimoni històric tan ric i arxiconegut com el de Florència, les noves aportacions culturals de vegades passen desapercebudes. Penso que aquest és el cas de la magnífica Fondazione Franco Zeffirelli, situada a la plaça de San Firenze, a dues passes del Palazzo Vecchio, la qual he visitat per atzar i amb poca concurrència.
Franco Zeffirelli no ha estat mai un director que m'interessés especialment, potser per això no m'he endinsat en una filmografia, que la majoria de crítics consideren irregular. Tinc bon record, però, d'un parell d'adaptacions shakespearianes - Romeu i Julieta, amb una gran banda sonora de Nino Rota, i Hamlet, on Mel Gibson feia dignament de príncep de Dinamarca- i d'una aproximació a la figura de Maria Callas en els seus darrers anys -Callas Forever, interpretada per Fanny Ardant i Jeremy Irons. No és casual que aquests títols siguin dels més reeixits, ja que contenen dos dels universos que més interessen al mestre florentí: l'obra del geni d'Stratford i l'òpera, i més concretament la figura de la diva grega amb qui l'unia una amistat personal.
Instal·lada des del 2017 al complex barroc de San Firenze, que havia allotjat un convent i el tribunal de la ciutat, la Fondazione Franco Zeffirelli està formada per un museu, un arxiu, una biblioteca dedicada a les arts i l'espectacle, i un servei didàctic. 70 anys de carrera continguts en aquest impressionant espai que il·lustra l'experiència artística de Zeffirelli en els àmbits del teatre de text, l'òpera i el cinema, mitjançant esbossos d'escenografies, vestuari, fotografies, correspondència i, evidentment, fragments de pel·lícules i de muntatges operístics.
La sala més impressionat del museu és la que està dedicada precisament a una obra que mai va veure la llum: l'adaptació cinematogràfica de l'Infern, a partir de la Divina Comèdia de Dante Alighieri. Una efectiva instal·lació multimèdia complementa la cinquantena de dibuixos i apunts que Zeffirelli va realitzar abans d'abandonar aquest ambiciós projecte.
La visita, doncs, paga la pena i descobreix un artista complet de les arts escèniques, força superior en creativitat a la seva faceta de realitzador cinematogràfic. Si en acabat passeu per la botiga, dubto que no hi compreu res.
Gener de 2019.