Hauria de ser un dret i una obligació que tot amant al teatre, almenys un cop a la vida, passés uns dies als festivals Off d'Avinyó i Fringe d'Edimburg. No penseu que són dos festivals d'estiu més, amb uns quants espectacles al vespre, que poden complementar la vostra visita a aquestes dues ciutats de patrimoni envejable. Tant la ciutat provençal com la capital escocesa estan absolutament bolcades als seus festivals de teatre, amb una quantitat increïble de petites sales que ofereixen programació des del matí fins a la nit. Dit d'una altra forma, si teniu pressupost i aguant, hi podreu veure almenys 5 peces teatrals per dia.
La meva assistència a aquestes dues cites imperdibles ha estat incomprensiblement tardana, potser aclaparat per una oferta de dimensions sobrehumanes. No exagero gens si afirmo que els programes impresos de l'Off i del Fringe, amb més de 1.000 espectacles en menys d'un mes, s'assemblen més a una guia telefònica que no pas a la programació d'un festival teatral. I no és per desanimar, però cal saber que tant Avinyó com Edimburg ofereixen altres propostes culturals coincidint amb les dates d'aquests dos enormes esdeveniments... Però si algun avantatge té la maduresa física és que aporta la capacitat d'assumir les pròpies limitacions: a l'Off i al Fringe s'ha d'anar amb ganes de descobrir teatre però sense el neguit de voler abastar-lo tot, i llavors, com en un tast, és quan es gaudeix del conjunt.
En el moment d'escriure aquestes línies, he tingut la sort d'assistir a dues edicions de l'Off d'Avinyó, i he d'admetre que han estat experiències úniques, no només per la qualitat del que hi he vist sinó perquè el context del festival revela una ciutat totalment diferent del que és en condicions normals. Per a mi, continua sent un misteri saber on eren totes les petites sales de teatre que em van passar desapercebudes en anteriors visites.
El meu primer Off va ser el de 2018 i hi vaig veure meravelles com aquestes:
- Vincent, un monòleg escrit per Leonard Nimoy -sí, sí, Mr. Spock- que relata la vida de Van Gogh des dels ulls de son germà;
- Un contrat, una solvent diàleg entre un assassí i la seva propera víctima, obra del mestre del gènere negre Tonino Beacquista;
- Pour un oui ou pour un non, el cèlebre duel entre dos amics en discòrdia de Nathalie Sarraute, que els més vells recordem per la bona versió que en va fer a casa nostra Josep Maria Flotats;
- Lettre d'une inconnue, magnífica adaptació en forma de monòleg del gran relat d'Stefan Zweig, amb una interpretació corprenedora de l'actriu i directora Lætitia Lebacq;
- Oscar et la dame rose, una revisitació del famós monòleg escrit per Eric-Emmanuel Schmitt, interpretat magistralment des del punt de vista d'un nen.
Addicte com soc al bon teatre i a la cultura francòfona, el 2019 vaig tornar-hi per una nova dosi. Com no podia quedar-ne meravellat després de veure peces com les que segueixen?:
- Ici / Là-bas, una adaptació molt lliure en forma de monòleg de la gran novel·la sobre els últims dies de l'Algèria colonial, Ce que le jour doit à la nuit, de Yasmina Khadra;
- Le chien, transposició a l'escenari d'un relat corprenedor d'Eric-Emmanuel Schmitt;
- Solaris, el clàssic de la ciència ficció d'Stanislaw Lem, posat en escena amb imaginació i professionalitat;
- Intra Muros, un gran muntatge d'una peça argumentalment sorprenent i que funciona amb una precisió perfecta, com sap fer el dramaturg Alexis Michalik;
- Providence, solvent text de Neil Labutte sobre el desig de reinventar-se aprofitant una catàstrofe com l'11S;
- La journée de la jupe, adaptació a l'escenari del film de Jean-Paul Lilienfeld que millora la força de l'original.
La meva experiència al Fringe d'Edimburg es limita a l'edició de 2019 i davant d'una oferta tan inabastable com la de l'Off d'Avinyó però amb menys coneixement per la meva part dels autors anglosaxons, vaig decantar-me per gaudir de tres produccions musicals. Crec que vaig fer una bona selecció:
- Cruel intentions, desacomplexada barreja de la trama de Les amistats perilloses amb cançons pot dels anys 90, tot plegat ben interpretat i cantat per una companyia de joves talents;
- Jeckyl & Hyde, recuperació d'un espectacle de Broadway que no va tenir l'èxit merescut en el seu moment i que permet el lluïment de bons intèrprets com els que té el teatre britànic;
- Little Shop of Horrors, minimalista però eficient posada en escena de proximitat amb el públic d'aquest clàssic de l'Off Broadway.
Feu-me cas: si teniu el verí del teatre al cos, els escenaris d'Avinyó i Edimburg en són el millor antídot... per no guarir-se. Que d'això es tracta.
Agost de 2019.