Ganes de cultura

El gènere distòpic ha donat grans títols a la literatura d'anticipació. A la ment de tothom estan els clàssics 1984 , Un mon feliç , Fahrenheit 451 o el Conte de la serventa , obres que s'han fet encara més conegudes gràcies a les adaptacions al cinema i la televisió. Darrerament he llegit dues novel·les recents que imaginen un futur pitjor que el nostre present, les quals m'han deixat prou bona impressió com per dedicar-los unes línies en aquest blog. El Test (The Test, 2019) Aquesta novel·la breu del quebequès d'expressió anglesa Sylvain Neuvel , va publicar-la a principis del 2020 l'editorial Mai Més , consagrada a la literatura fantàstica. Els seus responsables es defineixen com freaks i aposten per una literatura «obertament feminista, integradora, compromesa políticament, ecologista, queer…». Benvinguts, doncs, a la nostra escena editorial, perquè si tot el que publiquen té la categoria i mala bava d'aquest títol que ressenyo, ja tenen en mi un nou lector...

L'atzar ha fet que hagi assistit al muntatge de La nit de la Iguana al Teatre Nacional de Catalunya, protagonitzat per Joan Carreras i Nora Navas, el dia exacte del 110è aniversari del naixement de Tennessee Williams. No crec que aquesta coincidència sigui el senyal de res, però m'ha alegrat celebrar inconscientment l'efemèride retrobant-me amb una peça que m'encanta i que vaig veure per primer cop el 2019 a l'escenari del Noël Coward Theatre de Londres, amb un repartiment encapçalat per Clive Owen i Anna Gunn. De totes dues produccions, excel·lents en tots els aspectes, vaig sortir amb la mateixa impressió: que bon dramaturg que era Tennessee Williams! Com la majoria de catalans de la meva generació, vaig descobrir el treball d'aquest immens autor nord-americà gràcies a les adaptacions cinematogràfiques de les seves obres teatrals, algunes de les quals, com  Un tramvia anomenat desig i La gata sobre la teulada de zinc , formen part de les meves pel·lícules p...

Continuo endinsant-me en la descoberta del novè art, la qual m'ha portat recentment a llegir tres novel·les gràfiques de gran qualitat artística que, a més, tenen com a valor afegit l’acostament als rols de gènere des de perspectives diferents i alhora complementàries. Mauvais genre (Chloé Cruchaudet, 2013-2016) Basada en els fets reals recollits al llibre La garçonne et l’assassin (Fabrice Virgili i Danièle Voldmna), aquesta novel·la gràfica narra, a partir d’un judici i dos flashbacks, la peculiar història de Louise i el seu marit Paul, desertor de la primera guerra mundial que va passar una dècada travestit per no haver de viure amagat i evitar ser condemnat. El que comença sent una necessitat per salvar la vida acaba esdevenint una necessitat per viure la vida, a mesura que Paul troba plaer en el canvi d’identitat fora dels gèneres preestablerts, en la bisexualitat, en l’intercanvi de parelles i, fins i tot, en la pròpia prostitució. Una espiral de llibertinatge que arrossega ...

Avui, 12 de març, és un dia trist perquè ha entrat oficialment l'extrema dreta al Parlament de Catalunya. He escrit "oficialment" però potser hauria estat més acurat "obertament", ja que des de fa uns quants anys el discurs de l'odi, el foment de la xenofòbia i la reivindicació d'un nacionalisme agressiu, trets propis de l'ultraconservadorisme, han estat utilitzats de forma més o menys dissimulada per aquelles formacions espanyolistes que han volgut desacreditar el dret legítim d'aquest país a mantenir la llengua pròpia i a decidir el seu futur polític.  Des de fa dècades, les democràcies occidentals estan advertides d'aquestes derives irracionals i excloents, i un dels canals pels quals ens han arribat senyals d'alerta és el cinema. En aquest dia de trista memòria vull fer un repàs a quatre títols que en el seu moment em van sacsejar per la seva valentia i que, revisats uns anys després, considero que encara mantenen vigent el missatge i...