Disseny d'una proposta d'indicadors culturals locals: el seu paper en la definició i avaluació de les polítiques municipals de cultura
1. INTRODUCCIÓ
1.1. LA POLÍTICA CULTURAL MUNICIPAL
Tota política és intervenció en assumptes cabdals i, per tant, la política cultural és un acte públic de reconeixement de la importància de la cultura en el desenvolupament d’una col·lectivitat. Constitueix l'eix de l’estratègia d’acció del municipi quant al desenvolupament de la cultura amb l’objectiu d’assegurar una major integració i una millor planificació de les activitats dins d’una perspectiva de millora de la qualitat de vida.
La política cultural parteix de principis rectors que ens remeten als drets humans bàsics garantits a les constitucions de qualsevol democràcia occidental. Aquests principis poden sintetizar-se en tres:
1. La cultura és un bé essencial i la dimensió cultural és imprescindible per a la vida en societat, tant com ho puguin ser les dimensions socials i econòmiques.
2. L'autonomia de la creació i la llibertat d'expressió constitueixen valors fonamentals per a tota societat democràtica.
3. Els poders públics han de propiciar l'accés del major nombre possible de ciutadans a la cultura i mantenir i desenvolupar la dimensió cultural de la societat.
En el decurs dels darrers quinze anys, s'han produït canvis importants en la vida cultural municipal d'arreu d'Europa. Canvis deguts, especialment, al desplaçament de població provinent de les grans metròpolis cap a municipis menors i pròxims. El fet que aquests no hagin volgut esdevenir simples “dormitoris” ha fet que els seus responsables consistorials hagin sentit la necessitat de copsar la realitat cultural i cohesionar la població.
Aquesta progressiva preocupació per la cultura inclou també un neguit per consolidar allò adquirit i un ajustament a la demanda creixent, factors que conviden a la reflexió del paper dels ajuntaments i de la cooperació amb la societat civil. Al món occidental, molts municipis ja han desplegat polítiques culturals pròpies i d'altres comencen a considerar-ho. Molts municipis de la província de Barcelona es troben en aquest punt.
Es evident que, tret de les grans ciutats, la resta de viles difícilment podran tirar endavant projectes d'aquest abast sense l'ajut d'organismes supramunicipals. Administracions com la Diputació de Barcelona juguen un rol clau en la proliferació d'aquestes bones pràctiques.
1.2. CONTINGUT I OBJECTIUS
Tota política cultural hauria de contemplar les grans orientacions que es proposa seguir el govern local en vistes al desenvolupament de la cultura sobre el seu territori. La idea central és, sens dubte, integrar la cultura en el conjunt de preocupacions del consistori, afavorint la definició de prioritats i el posicionament entre els altres sectors d’intervenció municipal. Cal no oblidar, tampoc, que es persegueix una millor defininció de la identitat cultural del municipi i una planificació a llarg termini dels serveis oferts en aquest sector.
Si bé aquestes orientacions marcaran les fites culturals de la vila no són suficients per poder afirmar que es disposa d'una política en aquest camp. Decidit què vol el consistori ha de posar-se a treballar en com aconseguir-ho, quins objectius desitja donar-se per concretar cadascuna de les grans orientacions que haurà adoptat prèviament. Aquests objectius donen direccions precises pel que fa a les accions a emprendre i constitueixen el que s'anomena un pla d'acció.
El pla d’acció que concreta una política cultural ha de contenir :
- Els mecanismes d’execució i de seguiment de la política cultural
- Les prioritats d’intervenció previstes per un període determinat, generalment de 3 a 5 anys
- Els recursos que hauran de permetre la realització del pla d’acció
2. ELS INDICADORS: EINES QÜESTIONADES I IMPRESCINDIBLES
2.1. QUÈ ÉS UN INDICADOR CULTURAL?
Un indicador es defineix com una xifra que conté una informació clau sobre una situació o una tendència referent a un fenomen que es vol descriure, comprendre o avaluar. L’indicador és el resultat de posar en relació diferents dades estadístiques per conformar una sola informació i, sovint, adopta la forma de taxa. Si aquesta mesura de l’evolució en el temps, el repartiment en l’espai o les modificacions estructurals d’un fenomen està vinculada a la cultura serem davant d'un indicador cultural. Per exemple, per saber el grau d’utilització d’una biblioteca, entès com a la quantitat de documents demanats en préstec pels habitants del territori servit per aquell equipament, caldrà dividir el nombre de documents deixats pel total d’habitants de la zona de referència.
En funció dels objectius perseguits, les necessitats en indicadors varien. Depenent de si es desitja obtenir un diagnòstic o argumentar sobre la importància de finançar un programa, es recorrerà a diferents tipus d’indicadors: l’elecció d’un indicador depèn d’allò que es vol mesurar i del seu potencial interpretatiu. Serà, doncs, necessari definir el que es vol mesurar abans d’escollir un indicador i com més precisa sigui la definició, més fàcil serà la tria dels indicadors. La pregunta pertinent és: què volem mesurar exactament? Posem per cas que hem d'avaluar la inversió dedicada al desenvolupament cultural per una col·lectivitat X des del 2001. Aquesta inversió és constant, creixent o decreixent? Es equitativa amb els barris? Aquest és el tipus de qüestions que l’indicador ha de respondre.
Aquesta formulació simple de relacions lògiques, que va de les observacions a les preocupacions socials, pot ajudar-nos a aclarir alguns conceptes:
Les observacions organitzades sistemàticament proporcionen dades que contenen informació bàsica que es pot reflectir en estadístiques que es transformen en indicadors concebuts per expressar l’estructura o variació d’un fenomen vinculat a preocupacions socials o científiques.
Per exemple, una enquesta telefònica a les llibreries de la província de Barcelona (observacions) permetrà a la Diputació de Barcelona obtenir dades sobre la venda de llibres nous. Disposades en forma d’estadístiques, aquestes informacions es poden utilitzar com a indicadors per avaluar l’estructura del fenomen, posem per cas, l’augment de les vendes a la demarcació. En comparar l’evolució en el temps d’aquestes dades, es podria mesurar l’impacte d’una política supramunicipal de lectura.
2.2. CLASSIFICACIÓ I TIPOLOGIA
Els indicadors culturals mesuren realitats molt variades que poden tractar, per exemple, dels treballadors culturals, de quotes de mercat de productes, del cost de les activitats culturals, de la utilització dels equipaments, etc.
Existeixen moltes tipologies d’indicadors. Aquestes categories no son rígides i depenen sempre del context d’utilització i del marc conceptual en què s’inscriuen. Ens fixarem en dos grans tipus d’indicadors: els indicadors d’estat de la situació i els indicadors de resultat. La distinció entre ells se situa al nivell de l’ús que se'n faci.
>Indicadors d’estat de la situació
També anomenats indicadors de referència o de context, serveixen per documentar o descriure un fenomen.
>Indicadors de resultat
Per la seva banda, els indicadors de resultat adopten aquest nom perquè mesuren un moment predefinit o periòdic que determinarà l’assoliment o no dels objectius. El resultat s’entén com el grau d’acompliment de les fites establertes per la institució, les quals es tradueixen sovint en termes d’eficàcia o d’eficiència.
En el marc d’una gestió basada en els mitjans o resultats administratius, els gestors utilitzen com a subtipus els indicadors de gestió. En el cas d’una gestió més centrada en el resultats, aquests inclouen alhora els productes i els serveis oferts i l’efecte que generen sobre la societat. Els gestors utilitzen, en aquest cas, indicadors d’impacte. Alguns experts els consideren una categoria oposada als indicadors de resultat.
Algunes viles canadenques de les províncies d'Ontàrio i Nova Escòcia han desplegat sistemes d'indicadors d'eficàcia municipal. Són eines que els permeten mesurar la consecució de resultats, l'ús dels recursos, l'estat de les obres públiques... en suma, l'acompliment dels objectius del govern local. Es tracta d'un sistema de mesura conegut com “benchmarking”, que consisteix en recollir dades per comparar-les amb diferents municipis a partir d'unes normes provincials o nacionals prèvies.
La categoria que pot evidenciar un indicador depèn de qui i per què l'utilitzi. Per exemple, el nombre d’usuaris d'una biblioteca és un indicador de situació per a una política cultural, però un indicador de resultat per a un programa de sensibilització envers la lectura.
2.3. USOS I OBJECTIUS
Els indicadors són una eina de diagnòstic de la situació que pot permetre la comparació (en el temps, en l’espai o estructural), l’avaluació, i, si escau, l’ajustament dels objectius i de certes pràctiques. Són útils tant per a l’acció, la presa de decisió, com per a l’anàlisi, la memòria, l’elaboració del retrat i l’argumentació.
A nivell local, el desenvolupament d’indicadors culturals permet:
>Promoure, posicionar defensar pressupostos culturals.
>Diversificar les fonts de finançament (altres àmbits administratius, sector privat).
>Clarificar la presa de decisions per a una millor gestió cultural i permetre una distribució dels recursos pressupostaris més precisa i justificada.
>Planificar millor els serveis municipals i determinar més acuradament els objectius gràcies a un coneixement més profund de la situació.
>Millorar l’acció dels organismes municipals en la prestació de serveis i permetre als electes i als funcionaris municipals de comprendre millor l’evolució de la qualitat en els serveis oferts.
>Ajustar les pràctiques i les eines de gestió local sobre la base de la comparació fiable entre els municipis.
>Avaluar els programes, millorar-ne els resultats i retre’n comptes (gestió per resultats).
>Obtenir un retrat del desenvolupament cultural dels municipis i facilitar la comparació a partir de dades fiables i comparables (amb altres sectors o municipis).
>Proporcionar als contribuents una informació objectiva sobre la gestió dels serveis municipals que permeti respondre millor a les seves demandes.
2.4. APOSTES I REPTES
Les iniciatives de mesurabilitat es multipliquen en tots els àmbits d’activitat humana i les arts i la cultura no se n’escapen. En el camp de la cultura, existeixen una multitud d’indicadors que abasten el conjunt de les dimensions del seu desenvolupament. Tanmateix, en el sector cultural, com en altres àmbits socials, el desenvolupament d’indicadors culturals conté certs reptes.
> Qüestió d’escala i d’uniformització
La primera qüestió que se’ns planteja en relació als indicadors existents és la seva escala. Al món occidental hi ha un gran nombre d’estadístiques culturals, però els seus indicadors difícilment són aplicables a nivell local, ja que no han estat concebuts per a aquesta finalitat. El que ens interessa és la producció d’indicadors locals que siguin capaços de traduir el retrat del desenvolupament cultural dels municipis. Sobre aquest tema, diversos organismes internacionals treballen per tal de desenvolupar un sistema uniforme d’indicadors culturals locals que puguin permetre la comparació.
> Quantitatiu contra qualitatiu
Encara que un indicador es refereix molt sovint a un nombre, això no obsta perquè doni informacions de naturalesa qualitativa, és a dir, relativa a la qualitat d’un producte, d’una prestació o d’un servei.
En el camp cultural, aquesta qüestió és capdal ja que la cultura, en sentit ampli, es considera com el conjunt de trets distintius, espirituals i materials, intel·lectuals i afectius, que caracteritzen una societat o un grup social. La cultura remet a percepcions, valors estètics, simbòlics i subjectius, realitats difícils de mesurar. Aquesta qüestió central de la “mesurabilitat” és un repte important per al sector cultural. Per aquest motiu, un dels objectius és desenvolupar indicadors que siguin capaços de traduir aspectes qualitatius com l’apropiació, l’orgull, la vitalitat, la diversitat, la qualitat, la satisfacció, etc.
> L’impacte de la cultura
Els indicadors, però, han de permetre, igualment, d'establir lligams amb altres esferes d’activitats, l’entorn social, la política, l’economia, les noves tecnologies o la sanitat, per exemple. Els treballs de l'Unesco i de diversos països d'Amèrica i d'Europa donen testimoni d’aquesta voluntat de tenir en compte les interaccions entre els àmbits culturals, socials, econòmics i de l’entorn. Quines són les incidències socials de les activitats culturals? La política cultural local, ¿té un impacte en termes de cohesió social? La col·laboració entre l’escola i la cultura, ¿té un impacte sobre el rendiment escolar? L’art i la cultura són eficaces per lluitar contra la pobresa?
> La cultura : un camp complex
Anem encara més lluny: per permetre de donar una visió completa del desenvolupament cultural, els indicadors no només hauran de centrar-se en les activitats i els productes sinó en totes les facetes del procés artístic i cultural: creació, producció, difusió, distribució, conservació, consum, etc. Els indicadors han de permetre, doncs, avaluar recursos (materials, humans, informatius), el sistema d’emissió (creació, producció, difusió, distribució), els diferents àmbits culturals, els resultats i els públics (consum i participació).
> Estat de la recerca
El treball relatiu als indicadors és encara un terreny fragmentat i sense consens. En el decurs dels darrers anys, l’interès suscitat pels indicadors culturals s’ha incrementat i se n’han elaborat i publicat nombrosos estudis. Efectivament, diversos organismes i països esmercen esforços per aprofundir en la qüestió dels indicadors culturals i ampliar el camp de les estadístiques relatives a la cultura a l’esfera local. Cal tenir en compte, però, que certs treballs actuals es refereixen a la qualitat de vida en sentit ampli i tenen un apartat cultural feble.
En l’escena internacional, diversos organismes treballen sobre el tema. Vegem-ne alguns exemples:
International Federation of Arts Councils and Culture Agencies (IFACCA)
Integrada per prop de seixanta països, aquesta federació va publicar el 2004 l’informe “Statistical Indicators for Arts Policy”, especialment important per a la recerca sobre indicadors culturals, ja que posa l’accent en els treballs actualment en curs arreu del món. Aquest informe es posa també nombroses preguntes referents al desenvolupament futur d’indicadors culturals, proporciona una introducció a la impressionant “literatura” sobre indicadors culturals quantitatius, un llistat de referències útils i proposa algunes bones pràctiques en matèria d’implantació d’indicadors.
Per a més informació sobre aquesta organització i la seva tasca, pot visitar-se el web www.ifacca.org
The Urban Institute
Institució independent nord-americana que, entre altres àmbits de la recerca econòmica i social, treballa també en la producció d’indicadors locals amb l'objectiu de mesurar la vitalitat cultural de les comunitats, mitjançant el seu “Arts and Culture Indicators Project” (ACIP). La publicació “Cultural Vitality in Communities : Interpretation and Indicators” és particularment interessant. Presenta l’estat de les recerces, proposa una definició de la vitalitat cultural local i dels seus diferents components, a més d’elaborar una llista de recomanacions i de fenòmens a estudiar per avaluar la vitalitat cultural, la pràctica artística amateur, el discurs sobre les arts i la cultura als mitjans de comunicació, i la integració de les arts en les polítiques d’altres àmbits.
Els interessants estudis de The Urban Institute poden consultar-se a la xarxa via www.urban.org
Grup de Treball en Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)
L’Agenda 21 de la Cultura, en el seu article 49, recomana proposar un sistema d'indicadors culturals que reti comptes de l'estat de la posada en marxa d'aquest document de vocació mundial. El Grup de Treball en Cultura de Ciutats i Governs Locals Units, amb seu a Barcelona i integrat per un miler d'institucions locals (entre elles, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona), ha adoptat un document titulat “Indicadors culturals i Agenda 21 de la cultura”, que es va aprovar el 24 d'octubre de 2006 a la capital catalana.
Atès l'actual caràcter incomplet dels indicadors culturals i de la necessitat d'avançar amb cautela i un cert consens, aquest document no proposa una llista d'indicadors locals. El grup de treball considera que serà necessari dedicar-s'hi uns anys més abans d'arribar a una proposta sòlida sobre el tema. De moment, pretén aplegar les iniciatives existents, cooperar amb les instàncies estatals i promoure la importància de certs temes que vinculen la cultura amb altres preocupacions de les administracions municipals.
El document proposa, tanmateix, un marc de referència que permet explicar les polítiques culturals locals. Trobareu més detalls a www.agenda21culture.net
Center of Expertise on Culture and Communities
Amb seu a la Universitat Simon Fraser de Vancouver , aquest centre de recerca treballa especialment la qüestió dels indicadors culturals mitjançant l'organització de jornades en col·laboració amb diferents institucions locals i federals canadenques. Visiteu-los a www.cultureandcommunities.ca
2.5. LA DIFICULTAT DE MESURAR ALLÒ QUE NO ES MESURA
Encara que siguin una eina que facilita la gestió municipal, moltes veus implicades qüestionen els mètodes actuals de mesura de la cultura. La problemàtica central de la “mesurabilitat” no afecta només el sector cultural però sembla clar que en aquest terreny, on la major part de les seves manifestacions no són fàcilment mesurables, el repte és considerable. ¿Com poden els indicadors culturals traduir realitats estètiques, afectives o simbòliques? ¿Com mesurar els efectes col·laterals de la cultura, aquells que no s'expressen en taxes d'assistència sinó en termes d'apropiació, d'afirmació, de cohesió social, de desenvolupament personal, de salut, de benestar, de visió i d'imaginació? ¿Com conciliar la necessitat de descriure, de comparar, de posicionar, de defensar sense caure en la instrumentalització del sector cultural?
Efectivament, per a molts, aquest interès creixent per crear mesures canalitza el discurs sobre els impactes i les contribucions del sector cultural, menystenint qualsevol dimensió descriptiva. El risc és, per exemple, no parlar del que fan les organitzacions sinó de l'impacte d'allò que fan i d'obviar la qüestió del contingut i del valor intrínsec de l'acció.
Les estadístiques i indicadors no podran mai ser suficients per descriure completament el terreny cultural. No cal dir que les dades estadístiques no permeten explicar per si soles una realitat complexa i que ens donen tan sols una comprensió parcial. Tanmateix, en tant que eines d'anàlisi i de gestió, els indicadors poden ampliar les perspectives i contribuir a donar un coneixement menys imprecís, més enllà de les generalitats o dels prejudicis, sobre un camp d'activitat tan complex.
3. UNA PROPOSTA D'INDICADORS LOCALS
3.1. DOS SISTEMES D'INDICADORS A TENIR EN COMPTE
Malgrat l'abundància de “literatura” sobre indicadors culturals, la seva implantació pràctica continua sent desigual i limitada.
Abans de proposar un sistema d'indicadors propi, objectiu d'aquest treball, veurem dos exemples en funcionament. El primer ens arribà del Canadà, creat per la Fédération Canadienne des Municipalités (FCM). El segon pertany a un àmbit més proper, és el model desenvolupat per l'organisme britànic independent Audit Commission,.
> Fédération Canadienne des Municipalités (FCM) [www.fcm.ca]
La FCM ha concebut un sistema d'informes (el SRQDV) que mesura, supervisa i descriu l'estat de qualitat de vida a les ciutats canadenques, utilitzant dades provinents de diverses fonts federals i municipals. Als inicis, al 1999, 16 municipis canadencs es van prestar a l'experiència. Avui, ja en són 22 que hi participen, entre els quals hi ha els grans centres urbans del Canadà (Montreal, Ontàrio, Ottawa) i diversos municipis de les seves conurbacions.
Per a aquesta institució, el marc de la qualitat de vida comporta actualment sis factors:
- economia local
- medi ambient
- objectius i aspiracions personals
- justícia i igualtat
- necessitats fonamentals
- inclusió social
Aquests factors tenen una correspondència amb un total de 72 indicadors de qualitat de vida, entre els quals podríem destacar els següents per la seva implicació cultural:
- Llengua parlada a casa
- Grups de nouvinguts
- Minories visibles
- Tirada dels diaris
- Nivell d'estudis
Un grup de treball sobre la cultura està desenvolupant indicadors culturals per enriquir l'actual SRQDV. A més d'aquesta important mancança, la visió d'aquesta institució evidencia una clara aposta per la metodologia quantitativa..
> The Audit Commission [www.audit-commission.gov.uk] té com a missió vetllar perquè el diner públic es gasti de forma efectiva i eficient, amb l'objectiu de mantenir la qualitat dels serveis públics locals i nacionals. Es tracta d'un sistema d'indicadors, com l'anterior, que se centra en la qualitat de vida i no estrictament en la cultura. El seu interès rau, com en altres sistemes d'indicadors generals, en què contempla un apartat cultural.
Els indicadors de qualitat de vida recomanats per l’Audit Commission a “Local quality of life indicators – supporting local communities to become sustainable” provenen d'un ampli treball de consulta a escala nacional per tal de reflectir el millor possible les preocupacions dels municipis i ajudar-los a desenvolupar-se a llarg termini. Aquest sistema d'indicadors cobreix deu temàtiques:
- persona i lloc
- cohesió social i compromís cívic
- seguretat local
- oci i cultura
- benestar econòmic
- educació i formació continuada
- medi ambient
- salut i benestar social
- habitatge
- transport i mobilitat
Cadascuna d'aquestes temàtiques comporta de dos a vuit indicadors, per un total de quaranta-cinc. Vegem, però, els dos consagrats a l'oci i la cultura:
Percentatge de població situada a 20 minuts de trajecte(a peu, a la ciutat, i en cotxe, al medi rural) de les diferents instal·lacions esportives.
Percentatge de residents que pensa que, en el decurs dels tres darrers anys, els elements següents han millorat o han continuat igual:
a) les activitats per als adolescents
b) les instal·lacions culturals (cinemes, museus)
c) les instal·lacions per infants
d) les instal·lacions esportives i d'oci
e) els parcs i els espais oberts
A pesar de la feblesa numèrica dels indicadors culturals, l’interès d'aquest model rau en què proposa una visió àmplia de la qualitat de vida i, sobretot, que contempla indicadors subjectius que posen de manifest realitats qualitatives , com ara la satisfacció o la preferència.
3.2. PROPOSTA PER A UNA POLÍTICA MUNICIPAL DE CULTURA
Coneixent ja, a grans trets, l'estat de la recerca i de l'aplicació referent als indicadors culturals, ens trobem en disposició de bastir una proposta pròpia, de síntesi a partir dels treballs existents, l'àmbit d'aplicació de la qual seria un municipi de 25.000 a 50.000 habitants del que -per ara- es coneix com a província de Barcelona. Aquest territori, prescindint del debat polític que suscita, té les particularitats de ser prou divers i poblat, i d'estar suficientment estructurat com per considerar-lo un marc referencial. A més, tret de l'anella metropolitana de Barcelona, la major part de municipis que l'integren necessitarien el suport d'una administració supramunicipal per crear i desplegar una política cultural.
El projecte de sistema d'indicadors culturals locals -i la seva aplicació en la creació d'una política de cultura- que desgranarem a continuació és perfectament coherent amb la missió de la Diputació de Barcelona com a organisme supramunicipal, redefinició endegada des de la recuperació democràtica.
3.3. COM S’ELABORA ?
Un ajuntament d'un municipi de 25.000 a 50.000 que es plantegi disposar d'una política cultural ha de tenir en compte que:
> La iniciativa del procés i la responsabilitat de la implantació és una tasca de l'equip de govern.
> S'ha de consultar i implicar la ciutadania, ja que no som pas a l'època del “despotisme il·lustrat”.
> l'elaboració de la política cultural és una tasca d'equip que imperativament cal delegar en una institució supramunicipal. Arreu del món existeixen “observatoris de la cultura” que tenen aquesta missió i, a casa nostra, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals en seria l'equivalent.
> La transparència és essencial per assegurar la credibilitat del programa. Un procés democràtic desvetlla l'interès dels ciutadans per la política cultural, fa que s'hi adhereixin i la sentin seva.
> De poc serveix posar en marxa una política cultural si no va acompanyada de mesures permanents que en garanteixin la implantació i el seguiment.
Amb aquestes consideracions en ment, es pot començar a treballar per a la posada en marxa d'una política cultural que, tanmateix, requerirà de cinc etapes abans no s'implanti:
INICIATIVA I ENCÀRREC
L'equip de govern pot considerar imprescindible per al futur cultural del seu territori:
>identificar allò adquirit i els punts forts
>trobar solucions a intervencions considerades redundants, disperses o ineficaces
>explorar altres formes d'associació o noves maneres d'oferir un servei
>mesurar l'impacte de retirar-se de certes activitats
>delimitar necessitats i tendències
>situar el municipi a escala regional
Tot això que els responsables municipals intueixen cal que tingui una constatació empírica per esdevenir una política cultural que reflecteixi una visió global i comuna dels problemes detectats i ofereixi solucions que tinguin en compte les necessitats de la població. Analitzar el sector implica disposar d'un instrumental informatiu i estadístic suficient, per això, a nivell organitzatiu, el municipi delega l'estudi en un organisme extern -en aquest cas, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals. Això no implica desentendre's del procés, ja que ajuntament i “observatori” han de treballar plegats per afinar els termes de la recerca i intercanviar dades.
DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ I ORIENTACIONS A PRIVILEGIAR
Aquesta etapa és crucial en el procés de l'elaboració d'una política cultural i és on entren en joc els indicadors que ens permetran recollir la informació, analitzar-la i afinar les vies d'intervenció futures. Es impossible concebre'n una de coherent i adaptada a les necessitats si prèviament no tenim un coneixement profund que ens permeti saber la situació de partida. Als responsables del desplegament de la política els cal observar què s'ha fet abans i què es fa actualment per establir un diagnòstic encertat.
Per començar, cal preguntar-se, per delimitar l'objecte d'estudi, quines són les activitats econòmiques i socials que formen part del sector de la cultura al municipi. Aquest és el marc conceptual de l'estudi, que caldria debatre, modificar i validar amb els actors implicats. Una vegada determinats els camps de la cultura, tindríem la base de la producció estadística que permetria descriure quantitativament i coherent la cultura al municipi. Vegem una possible classificació en catorze àmbits:
- Creació artística
- Arts de l'espectacle
- Patrimoni i museus
- Biblioteques
- Indústria del llibre
- Premsa
- Audiovisual i cinema
- Ràdio et televisió
- Noves tecnologies
- Arquitectura i disseny
- Publicitat i relacions públiques
- Organismes de promoció cultural
- Activitats culturals i artístiques multidisciplinàries
- Interculturalisme
Una dada que no s'ha de negligir és la història cultural del municipi :hem de conèixer els antecedents de la intervenció consistorial en matèria de cultura i de les iniciatives individuals i d'entitats, quins són els sectors culturals desenvolupats, les manifestacions autòctones, l'evolució, etc.
Així mateix, hem de centrar-nos en el moment present per obtenir la fotografia del rol que juga l'ajuntament en la vida cultural: despeses esmerçades, recursos humans dedicats, equipaments,...
En un món globalitzat no podem perdre de vista el context immediat del municipi ni el marc de referència nacional. Les pràctiques culturals, és obvi, no es produeixen de forma aïllada, sinó que es retroalimenten territorialment. Una bona política cultural local tindrà en compte no només les tendències observades al seu terme municipal sinó les d'altres llocs. Saber com se situa un municipi en relació a la comarca i al país és una eina útil i una font d'dees. Per això, caldrà recórrer a l'obtenció de dades de caràcter geogràfic, demogràfic i socioeconòmic.
La recollida de dades sobre les pràctiques culturals per adoptar bones orientacions és primordial i cal delimitar bé la situació cultural del territori, tant a nivell de l'oferta com de les necessitats. Es procedeix a recopilar informacions que, després, s'analitzaran per establir un diagnòstic.
Normalment, el municipi disposa de dades fiables sobre l'oferta cultural que depèn de l'ajuntament. Tanmateix, caldrà també completar les dades amb un inventari de totes les activitats culturals que tenen lloc al territori. Com fer-ho?:
>consultant entitats i grups del sector
>realitzant un buidat de la premsa local
>consultant estadístiques i documents del govern autonòmic
>difonent qüestionaris i enquestes
>comprovant la utilització dels equipaments culturals
>revisant peticions i reclamacions sobre el sector
La recopilació d'informacions permet delimitar l'oferta i les necessitatats, i ha de fixar-se atentament en:
>Els proveïdors de la cultura (tipus d'organismes / associacions / entitats privats o públics; vinculació amb el municipi; radi d'acció)
>L'oferta (tipus de serveis i equipaments, qualitat, quantitat, projecció, implantació temporal, condicions de l'oferta)
>Els usuaris (nombre, perfil, taxa de satisfacció, tendències)
>Necessitats dels proveïdors i dels usuaris
Totes aquestes dades que, fóra bo que abastessin un període de 3 a 5 anys, ens proporcionaran una imatge exhaustiva de la situació que, de moment, no analitzarem, tan sols classificarem.
Ja hem vist que no existeix un model complet i global d'anàlisi del sector cutlural. Potser no existirà mai i, per això, cal acceptar l'existència de diferents models interpretatius. Hem d'acostumar-nos a treballar amb informació assimètrica sense caure en el parany de no intentar construir models estadístics el més complets possibles.
No direm que la llista d'indicadors culturals sigui infinita, però ja s'ha vist que fàcilment alguns organismes n'han identificat més d'una seixantena. Amb l'objectiu de ser més operatius, s'ha procedit a “reduir” aquest elevat nombre fins deixar-lo en 15 indicadors “essencials” que permetin d'obtenir dades tant de caràcter quantitatiu com qualitatiu per al nostre municipi. Tots ells, creiem, compleixen els cinc requisits essencials descrits pels experts per ser significativament científics: són vàlids, fiables, comparables, se'n disposen dades i tenen un interès . Vegem el perquè de cadascun d'ells, agrupats en dues categories -econòmica i social- i tenint com a referència les dimensions interpretatives de la vitalitat, la diversitat i l'accessibilitat culturals.
>Indicadors econòmics
1. Relació entre el PIB dels sectors de la cultura i el PIB total local – amb ell, mesurarem el pes del sector en l'economia i el valor dels recursos econòmics dedicats a la cultura. Ens donarà indicis de la vitalitat cultural.
2. Índex de preus dels productes culturals – mesura la variació del cost dels productes culturals. Indicador d'accessibilitat a la cultura.
3. Índex de concentració de les indústries culturals – mesura les dificultats d'accés al mercat. Indicador d'accessibilitat a la cultura.
4. Índex de vendes totals de productes culturals – mesura l'evolució del consum cultural. Vitalitat cultural.
5. Part del mercat dels productes culturals catalans – avalua la posició econòmica dels productes del país dins del conjunt dels productes culturals venuts. Indicador de vitalitat i de diversitat cultural..
6. Índex de diversitat de les vendes per origen del productor – mesura l'evolució de l'obertura del territori a les altres cultures. Especialment interessant, com l'anterior, arran de les darreres onades migratòries. Diversitat cultural..
>Indicadors socials
7. Relació entre el nombre de treballadors culturals i el nombre de població activa del territori – determina l'evolució numèrica de la “mà d'obra creativa”. Indicador de vitalitat cultural.
8. Nombre de centres de difusió per mil habitants – mesura l'accessibilitat a la cultura. Vitalitat cultural.
9. Relació entre les despeses culturals de les llars i les despeses d'oci – mesura l'evolució del percentatge de consum cultural en les despeses de lleure. Indicador de vitalitat cultural.
10. Índex d'assistència als establiments culturals – avalua la participació en la cultura. Vitalitat cultural.
11. Índex de la participació en les activitats culturals – mesura el predomini de certs comportaments culturals. Indicador de vitalitat cultural.
12. Relació entre el temps dedicat a les activitats culturals i el temps d'oci – Indicador de vitalitat cultural.
13. Relació entre el nombre de novetats i el conjunt de l'oferta – mesura l'evolució de la renovació de l'oferta cultural (creació). Indicador de vitalitat cultural.
14. Índex d'utilització de la llengua catalana en el conjunt de manifestacions culturals. Indicador de diversitat cultural.
15. Índex de participació de les institucions locals / supramunicipals i del sector privat en la cultura. - Mesura l'esforç institucional i de la societat civil. Indicador de vitalitat.
Com tractar les dades proporcionades per aquests indicadors? La forma més adequada és, com no, el gràfic que mostri l'evolució de cadascun durant un període determinat.
Hem arribat, sens dubte, a un dels moments més importants del nostre projecte, l'anàlisi global de la informació que ens permetrà donar un diagnòstic i identificar i validar les orientacions a privilegiar. Aquest diagnòstic serà el fruit d'una enumeració de punts forts i punts febles del municipi, així com la detecció de tendències i demandes de la població. Les dades obtingudes hauran de validar-se convenientment, matisar-les i, si escau, esmenar-les abans no se n'elabori l'informe.
REDACCIÓ DEL PROJECTE DE POLÍTICA
Amb l'informe a les mans, pot elaborar-se el pla d'acció cultural el qual, en primer lloc, haurà de posicionar l'àmbit cultural en relació a altres prioritats del municipi. El context és, doncs, determinant ja que sense tenir en compte el paper de la vila a la comarca, els seus recursos econòmics, materials i humans, el dinamisme social o el sentit de pertinença, per citar alguns factors, no podem elaborar eixos d'intervenció eficaços.
¿Quines poden ser les preocupacions culturals d'un municipi de 25.000 a 50.000 habitants de la província de Barcelona en aquest inici del segle XXI? Podríem trobar com eixos comuns a un territori d'aquestes característiques els que segueixen:
>l'afirmació de la identitat cultural (valoració de la tradició cultural, de la llengua catalana i reforçament del diàleg entre cultures)
>la projecció cultural del municipi
>el suport a la creació artística
>l'accés i participació de la ciutadania a la vida cultural
La proposta de política cultural gravitarà al voltant d'aquests ítems, posant l'accent en un o altre segons el diagnòstic proveït pel nostre sistema d'indicadors.
Els objectius a assolir són el nucli del pla d'acció cultural i s'han d'aplicar a comportaments observables i mesurables, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu. Com major sigui la precisió dels objectius proposats, més fàcil serà avaluar-ne els resultats. La “literatura” sobre polítiques culturals té un estil propi, caracteritzat per l'ús de verbs d'acció en la descripció d'objectius. Vegem-ne alguns exemples:
-augmentar l'assistència / el nombre de...
-accentuar la pràctica de...
-millorar els serveis de suport a / la situació de...
-desenvolupar el sentiment de pertinença
-maximitzar la utilització de...
-aportar solucions a ...
-incrementar l'estabilitat de...
-ampliar el nucli de...
-suscitar la implicació financera de...
-augmentar l'oferta de...
-diversificar les activitats de...
Potser és obvi i tanmateix ho direm: la política cultura s'estén al conjunt de la ciutadania, als organismes i empreses del territori i a la pròpia organització municipal. Es lògic, doncs, que per assolir els objectius s'hagin d'harmonitzar accions amb cadascun d'aquests actors i delimitar les regles de la intervenció del consistori. L'ajuntament ha de definir quines àrees són de la seva responsabilitat i quin rol hi jugarà a nivell de suport professional, material i administratiu (gestió o coordinació). No és agosarat afirmar que gràcies al procés de creació d'una política cultural es millora en l'autoconeixement del teixit local i es replantegen formes de cooperació. Com més entitats, associacions i ciutadans participin en la política cultural major serà el grau d'apropiació i deixarà de percebre's com un simple projecte de l'administració. A part del sentiment de pertinença reforçat, la implicació externa al consistori aporta major creativitat i racionalització dels recursos.
VALIDACIÓ DE LA POLÍTICA PER PART DELS ÒRGANS INSTITUCIONALS I DELS POSSIBLES PARTÍCEPS I ADOPCIÓ PER PART DEL GOVERN MUNICIPAL
Coneguts els problemes del territori, cal que el nostre projecte s'accepti per part de tots els actors de l'àmbit cultural i siguem capaços de suscitar la seva adhesió. En el cas del consistori, la feina ja està mig feta, ja que la iniciativa de disposar d'un pla d'acció cultural és seva i només s'hauran de superar els tràmits legals per a la seva adopció. Quant a la societat civil, caldrà recórrer a la negociació i a la persuasió. Un bon pla es mesura per la qualitat i quantitat de col·laboradors que aplega. Si, a més, obté el vistiplau d'espònsors i mecenes, haurem fet diana i podrem aprovar-lo definitivament i donar-lo a conèixer a la ciutadania.
IMPLANTACIÓ I SEGUIMENT DE LA POLÍTICA CULTURAL
No hi a política cultural sense mitjans i estructures per a la seva aplicació i actualització. Cal, doncs, un pla d'acció que identifiqui les intervencions del municipi per als propers anys i els projectes, estructures i mecanismes que durà a terme -sol o amb participació externa.
Tot municipi està obligat a elaborar un programa de 3 a 5 anys, detallant les activitats anuals. Els continguts essencials seran:
>la llista de projectes i activitats prioritàries
>el calendari de realització
>els participants implicats i els seus rols (acords, convenis, intercanvis, voluntariat)
>el suport organitzatiu necessari (adaptació, si cal, de l'estructura municipal)
>els equipaments necessaris
>el finançament
>el seguiment de l'execució (creació d'una comissió específica, si escau)
>mètode d'avaluació
Aturem-nos en aquest darrer punt, ja que ens remet als indicadors. Aquests ens ajudaran a assegurar-nos que la política és efectiva i corregeix o inverteix mancances i consolida assoliments. Es tracta de mantenir el pla d'acció actualitzat i dinàmic permanentment per tal d'aportar-hi modificacions i que evolucioni segons les necessitats.
Uns indicadors adequats són els que no només emeten un diagnòstic sinó que avaluen el canvi. Els 15 que hem proposat unes pàgines enrere poden emprar-se per controlar la correcta aplicació de la política cultural municipal, sempre i quan disposem de dades periòdiques per comparar. El sistema d'indicadors ha de ser, però, interactiu i, si convé, ha de permetre afegir-hi nous ítems.
Els indicadors de resultat, per ser significatius, han de proveir una informació sobre com s'ha modificat la situació respecte al període anterior a la intervenció. Aquestes variacions, no només ens donaran dades numèriques -augment / disminució- sinó que hem d'interpretar-les en clau qualitativa -satisfacció / implicació / freqüentació.
3.4. UNA POLÍTICA CULTURAL
Disposem de quinze indicadors que han posat de manifest que el nostre municipi ha de treballar sobre quatre eixos culturals. Anem, doncs, a establir algunes propostes concretes que podrien integrar el nostre hipotètic programa cultural:
AFIRMACIÓ DE LA IDENTITAT CULTURAL
Objectius a assolir:
>Consolidar i afirmar la identitat cultural i lingüística de la població
Mesures a adoptar:
>Millora del coneixement sobre el patrimoni, la història del municipi per promoure'n la valorització
>Promoure la llengua pròpia en tots els àmbits de la cultura
>Contribuir activament en l'acollida i integració dels immigrants
>Commemoració d'esdeveniments i personalitats destacades localment
PROJECCIÓ CULTURAL DEL MUNICIPI
Objectius a assolir:
>Promoure el poder d'atracció cultural
>Afavorir l'apropament de les cultures
Mesures a adoptar:
>Promoure la imatge de la vila amb la integració de la dimensió artística i cultural als seus canals de comunicació
>Establir contactes, intercanvis, agermanaments amb altres ciutats i països
>Consolidar la projecció amb l'organització d'esdeveniments populars
>Utilitzar la web en la difusió artística i cultural
>Fomentar les experiències amb altres ciutats i regions
SUPORT A LA CREACIÓ
Objectius a assolir:
>Promoure i fomentar el reconeixement als creadors
>Atorgar el paper que mereixen els oficis artístics
>Fomentar la integració de l'art en la vida diària
Mesures a adoptar:
>Propiciar el desplegament de mecanismes de reconeixement dels artistes als esdeveniments locals
>Col·laborar en la difusió i projecció atès el seu potencial turístic i econòmic
>Crear nous públics per a la seva obra
>Vetllar per la integració de l'art en la planificació urbana, en l'arquitectura i l'entorn
>Facilitar la difusió de les obres d'art
ACCÉS I PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA EN LA VIDA CULTURAL
Objectius a assolir:
>Prioritzar la sensibilització cultural
>Fomentar i promoure l'educació, la informació i l'animació cultural
>Estimular la pràctica artística i l'interès per les arts
>Associar la ciutadania al desenvolupament local
>Facilitar l'accés a les arts i la cultura
Mesures a adoptar:
>Augmentar i diversificar l'oferta d'activitats d'oci culturals i artístiques
>Augmentar la formació i la promoció
>Fomentar la utilització d'equipaments municipals
>Incentivar les inscripcions i l'ús de la biblioteca pública (tant servei de préstec com activitats)
>Buscar nous establiments permanents per a la promoció de serveis i activitats culturals
>Oferir programes específics a la família
>Col·laborar en la difusió de les arts visuals
>Afavorir l'apropament entre els artistes i la població
>Instaurar mecanismes de participació en la dinàmica cultural de la ciutat
>Valoritzar el voluntariat
>Donar protagonisme a les empreses i entitats en activitats culturals
>Establir tarifes reduïdes
>Desenvolupar continguts diversificats, accessibles econòmicament i tècnica a totes les capes de la població
>Donar suport econòmic i tècnic a les activitats de difusió de les arts, lletres i patrimoni
¿Què ens assegura que aquestes mesures, traduïdes en accions concretes de govern, han millorat la situació inicialment descrita? La pròpia integració de l'avaluació en el projecte cultural. Els resultats es comparen als objectius i als mitjans esmerçats i, en funció del que s'observi, tenim una eina per decidir si cal millorar o corregir la concepció o les condicions d'execució de les accions proposades. L'avaluació no ha de produir tan sols coneixement, sinó que ha de dur cap al canvi.
4. CONCLUSIONS
Que els responsables de la gestió municipal hagin entès que la cultura no és un accessori de luxe sinó un factor d'identitat que reforça el sentiment col·lectiu de pertinença, que és un instrument de desenvolupament, un factor de canvi i de democratització, ha de valorar-se com altament positiu per a la nostra complexa societat.
Quan parlem d'indicadors culturals estem, en realitat, referint-nos a la descripció d'un “organisme viu”, el sector cultural, que conté una correlació de forces entre diversos actors sobre els quals es vol influir. L'establiment d'un sistema d'indicadors -com el que hem proposat- no és una pràctica neutra ni vol ser aliena al procés imparable d'evolució de la cultura. Si analitzem els indicadors proposats i les polítiques que se'n deriven, ens adonarem que tenen una clara voluntat de transformació. Volem aconseguir que el municipi fictici en què ens hem basat sigui menys depenent de la metròpoli, mantingui la seva idiosincràsia, tingui sentiment de comunitat diferenciada i permeti una integració dels nouvinguts mitjançant la llengua catalana.
Els indicadors no poden ser un simple llistat de preguntes i caselles a omplir. Són l'expressió d'una mobilització de diferents actors socials sobre discussions públiques que cal mantenir. Aquest diàleg sostingut ens permet afirmar que pensar en indicadors és pensar en la societat que volem aconseguir.
5. BIBLIOGRAFIA
Audit Commission: Local quality of life indicators – supporting local communities to become sustainable. Londres, 2005 (Regne Unit).
Bonet i Agustí, Lluís: Reflexiones a Propósito de Indicadores y Estadísticas Culturales. Portal Iberoamericano de Gestión Cultural.
Centre of expertise on culture and communities: Cities and Communities: Cultural Indicators at the Local Level, Workshop Report. Ottawa, 2007 (Canadà).
Ciutats i Governs Locals Units: Indicadors culturals i Agenda 21 de la Cultura, Barcelona, 2006 (Catalunya).
Federación Española de Municipios y Provincias: Sistema de Indicadores para la Evaluación de las Políticas Culturales en el marco de la Agenda 21 de la Cultura. Madrid, 2007 (Espanya).
International Federation of Arts Councils and Culture Agencies (IFACCA): Statistical Indicators for Arts Policy. Sydney, 2005 (Austràlia).
Jackson, Maria Rosario, Florence Kabwasa-Green et Joaquin Herranz: Cultural Vitality in Communities: Interpretation and Indicators, The Urban Institute, Culture, Creativity and Communities Program (2006, Estats Units).
Pfenniger, Mariana: Indicadores y estadísticas culturales: un breve repaso conceptual. Portal Iberoamericano de Gestión Cultural.
POIRIER, Christian: Vers des indicateurs culturels élargis ? Indicateurs de performance et justificatifs des politiques culturelles au Québec et en Europe, Étude préparé pour le colloque « Faire compter la culture : Examiner les éléments constitutifs de la citoyenneté culturelle », Gatineau, 2003 (Canadà).
Sistema nazionale di valutazione: Indicatori di risultato e impatto. Proposte, fonti e note esplicative. 2001. Itàlia.