La negativa del ministre d'exteriors francès, Michel Barnier, a què el català i altres idiomes oficials a Espanya accedeixin a ser-ho també a la Unió Europea, ha de suscitar-nos escepticisme davant la divisa "Llibertat, Igualtat, Fraternitat" que el seu país enarbora des de fa dos segles.
L'Hexàgon és un acèrrim defensor de l'Europa dels estats, que ha bastit una realitat nacional i uns mites de civilitat a costa d'un preu altíssim: anorrear en el seu territori tota llengua, cultura, creença i història preexistents i futures.
No ens enganyem més: quan França es mostra antiamericana o reivindica l'excepció cultural no és en virtut de la seva ensenya revolucionària - institucional, sinó perquè no troba altra via per fer prevaler el seu rol de potència mundial, arrabassat des de fa molt pels EUA.
França és un país malalt d'identitat social i política, un estat incapaç de satisfer la descentralització mínima que els seus ciutadans no parisencs necessiten, un país cec que pretén que l'ascens del Front Nacional només ha estat un incident desafortunat, quan en realitat és un símptoma d'esgotament del seu model vuitcentista d'estat.
Aquest gegant amb peus de fang ara té por que llengües com el català o el basc el facin trontollar. I no ens ho posarà fàcil: les seves armes contra la nostra causa justa seran una interpretació perversa de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
Maig de 2004. Publicat a www.tribunacatalana.org