Roma, 1938. Un comerciant jueu obre un negoci de confecció just al costat d’una sastreria de tota la vida. La seva política empresarial no només consisteix a oferir productes a més baix preu que el seu veí, sinó a aprofitar-se de les seves iniciatives. La rivalitat entre tots dos està servida, a pesar de les relacions d’amistat i d’amor que sorgeixen entre membres d’ambdues famílies. L’aplicació progressiva de lleis racistes a la Itàlia feixista, arran de la visita de Hitler a Roma, farà que l’actitud del sastre en vers el seu rival hebreu evolucioni cap a un vincle de solidaritat impotent davant la injustícia.
A Competència deslleial, Ettore Scola va retornar al marc històric de la seva excel·lent Una jornada particular (1977), el feixisme que va viure durant la infantesa. Igual que en aquell mític títol, la visita del dictador alemany al seu homòleg italià –la gran història- determina l’esdevenidor dels personatges del film –la petita història-. En aquest cas, la trama no se centra en un únic dia, sinó en diversos mesos, ja que es vol mostrar una evolució, o millor dit, una degeneració: la instauració progressiva del racisme a Itàlia. En canvi, el director manté la unitat d’espai (un carrer romà magníficament reconstruït en estudi), una constant en la seva obra utilitzada per narrar el pas del temps. Recuperant també el seu bagatge com a autor de comèdies, Scola parteix d’una situació còmica –la rivalitat ridícula entre els dos comerciants, amb escena de baralla al carrer inclosa- però que deriva cap al tragèdia –la deportació de la família hebrea-, davant la mirada connivent dels italians aris.
Competència deslleial és un film estimable, ple de detalls, però deixa un regust de compendi de tota una obra i d’esgotament creatiu. El duo protagonista, Abatantuono i Castellitto, és d’una gran solvència interpretativa, tot i que es troben a faltar els monstres Gassman i Mastroianni, amb qui Scola solia oferir-nos les seves sempre interessants lliçons d’història. A destacar la breu aparició d’un Gérard Depardieu, doblat a l’italià, que, a més d’assegurar la quota de participació francesa en aquesta coproducció, personifica la consciència adormida i indiferent dels italians durant la dictadura.
Tardor de 2006. Publicat a www.cinemacatala.cat