Ganes de cultura

La trenta-dosena pel·lícula d’animació de la Disney narra la shakespeariana història d’un jove lleó -el príncep Simba- l’oncle del qual –Scar- usurpa el tron després d’haver assassinat el rei –Mufasa-. En Simba, convençut que és responsable de la mort de son pare, fuig del reialme i porta una vida despreocupada, regida per la divisa " hakuna matata " (en swahili, “fora problemes”). Quan s’assabenti de la veritat, ja adult, tornarà per revenjar-se i restablir l’ordre als seus legítims dominis. El rei lleó és una de les darreres grans pel·lícules d’animació en 2-D, allò que abans s’anomenava, simplement, “dibuixos animats”. Malgrat la presència d’un bon grapat de cançons per a tots els públics i dels típics personatges simpàtics, elements que han permès reciclar la història com a vistós musical a Broadway i al West End, aquest film pot qualificar-se com un dels més adults de la productora creada per Walt Disney. De fet, ve a ser una adaptació sui generis de Hamlet , amb pinzel...

En Michele, jove napolità llicenciat en lletres, està complint el servei militar a la ciutat costanera de Civitavecchia, prop de Roma. Un bon dia, rep la visita de son pare, en Marcello, reputat advocat romà, disposat a passar el dia amb ell. Tots dos han viscut molt de temps allunyats, especialment després del divorci amb la mare del jove.  En Marcello, per reconciliar-se amb son fill, l’omple de regals –entre ells, un cotxe i un apartament- i ha planejat al detall el seu futur immediat. L’únic regal que de debò li fa il·lusió és un vell rellotge de l’avi ferroviari, però l’actitud invasora i excessiva del pare irrita en Michele, que s’ha creat el seu petit món a Civitavecchia, on pensa establir-se definitivament.  El punt àlgid de desencontre entre pare i fill es produeix quan en Marcello s’entesta a conèixer i interrogar la Loredana, noia amb qui en Michele manté una relació sense compromisos. Després d’hores de discussions, reconciliacions i nous retrets, en Marcello, enfa...

La famiglia mostra els moments clau en la vida d’en Carlo, des del dia del seu bateig fins a la celebració del seu vuitantè aniversari. Com si fos un àlbum, el film comença amb una foto presidida per l’avi del clan i es clou amb una altra instantània equivalent en què l’avi és en Carlo. Entremig, assistim a històries d’amor (possibles i impossibles), naixements, morts, l’adveniment i la caiguda del feixisme, la guerra, el triomf de la democràcia cristiana, èxits professionals i renúncies personals,... Dit d'una altra manera, som testimonis del transcurs de la vida. Ettore Scola ens brinda una nova lliçó d’història italiana contemporània des de la més absoluta quotidianitat. Quasi un segle de vida d’una persona i d’un país transcorre sense moure’ns de la unitat d’espai que constitueix la casa burgesa del llinatge romà protagonista.  Els únics signes del pas del temps són els tràvelings al llarg del passadís de l'habitatge i els canvis d'indumentària dels actors. Scola ja ha...

Durant la visita oficial de Hitler a Roma, l’any 1938, mitja ciutat assisteix a la gran parada feixista en honor del Führer. En aquestes circumstàncies, dues persones excloses pel règim (una mare de sis fills, casada amb un jerarca feixista, i un periodista homosexual) es coneixen i comparteixen unes hores de comunicació i d'amor impossible. Una jornada particular és una de les obres més reeixides de la filmografia d’Ettore Scola. Concebuda amb un impecable equilibri entre crítica i emotivitat, és un retrat cru de la segregació que va imposar la dictadura de Mussolini a les dones (considerades com a simples mitjans de producció) i als dissidents de tota mena. Es tracta d’un film sobre la incomunicació, sobre els espais de llibertat guanyats d’amagat en moments en què aquesta escasseja.  La construcció dels personatges, interpretats amb excel·lència per la química parella Loren - Mastroianni, té caràcter al·legòric: ella representa una Itàlia seduïda i alhora feta presonera pel fei...

Després d’haver estat exposat fortuïtament a un núvol de boira radioactiva, en Scott Carey comença a reduir-se progressivament. Cap metge no sap l’origen ni les conseqüències d’aquest procés degeneratiu que, en un dels seus estadis, el confina a viure en una casa de nines. En absència de la seva esposa, és atacat pel gat domèstic i, provant de fugir, queda atrapat al soterrani de la casa. Quan tothom el creu mort, la seva lluita per la vida en un món nou i inexplorat només acaba de començar. Amb uns efectes especials prou dignes per a l’època i per al pressupost (ens movem en el terreny de la sèrie B), The Incredible Shrinking Man , de Jack Arnold, és, sobretot, un film argumentalment molt original. Al seu autor, Richard Matheson, es deuen els inspirats guions de Duel ,  L'home omega , les adaptacions que Roger Corman va realitzar sobre contes de Poe, i nombrosos capítols de La dimensió desconeguda . El que, possiblement, sigui un dels millors títols de ciència ficció dels 50 –del ...