Durant la visita oficial de Hitler a Roma, l’any 1938, mitja ciutat assisteix a la gran parada feixista en honor del Führer. En aquestes circumstàncies, dues persones excloses pel règim (una mare de sis fills, casada amb un jerarca feixista, i un periodista homosexual) es coneixen i comparteixen unes hores de comunicació i d'amor impossible.
Una jornada particular és una de les obres més reeixides de la filmografia d’Ettore Scola. Concebuda amb un impecable equilibri entre crítica i emotivitat, és un retrat cru de la segregació que va imposar la dictadura de Mussolini a les dones (considerades com a simples mitjans de producció) i als dissidents de tota mena. Es tracta d’un film sobre la incomunicació, sobre els espais de llibertat guanyats d’amagat en moments en què aquesta escasseja.
La construcció dels personatges, interpretats amb excel·lència per la química parella Loren - Mastroianni, té caràcter al·legòric: ella representa una Itàlia seduïda i alhora feta presonera pel feixisme, mentre que ell personifica aquella intel·lectualitat que no va poder subvertir el curs de la història. Una història que Scola no oblida mai en els seus films, emmarcant els personatges en moments clau de la humanitat i passant constantment de la vivència més íntima a la més col·lectiva. En aquest sentit, són un encert tant l’ús del color (tan tènue que quasi sembla blanc i negre) com la banda sonora (la narració de la visita del Führer pels altaveus instal·lats al carrer), dos elements que evoquen molt més que qualsevol reconstrucció d’època a l’ús.
El film va guanyar, merescudament, el Cèsar francès al millor film estranger.
Hivern de 2006. Publicat a www.cinemacatala.cat